l veto rus compleix tres anys amb el sector fructícola com a gran damnificat. Els exportadors de fruites, hortalisses, carn i peix parlen de «cop» quan es refereixen a les conseqüències del«veto rus» a l'entrada d'aliments comunitaris, que el 7 d'agost compleix tres anys i que per a l'Institut de Comerç Exterior (ICEX) marcarà un abans i un després, sobretot per al sector hortofructícola, un dels més afectats. A Catalunya ens ha afectat de manera molt forta a la fruita, i de manera especial a la de pinyol i a la carn de porc, encara que aquesta darrera ha estat capaç de trobar altres mercats, cosa que no ha estat determinant. La geopolítica ha tocat de ple en el negoci alimentari espanyol si s'analitzen les repercussions de la prohibició que el 7 d'agost de 2014 va aprovar el Govern de Vladímir Putin a l'entrada de productes frescos comunitaris com a resposta a les sancions des de la Unió Europea per les seves actuacions a Ucraïna i que ha estat prorrogat fa escasses setmanes.

L'Institut de Comerç Exterior, en un informe en què analitza l'efecte de les sancions russes en l'exportació agroalimentària espanyola, conclou que si es finalitzés el veto, els països afectats «difícilment podrien recuperar les quotes de participació que anaven mantenint». Sí que mantindrien el seu potencial en el cas de formatges, embotits i frescos, tot i que «els volums de demanda quedarien circumscrits a un mercat ètnic i al segment alt», assenyalava.

El 2012, Espanya era el tercer proveïdor de Rússia de fruita (335 milions d'euros), el sisè de carn (268.700.000 euros) i el sisè de verdures i hortalisses (133.700.000 euros). L'ICEX xifra en 785 milions d'euros la caiguda de les exportacions agroalimentàries per l'impacte de les sancions russes només el 2015 respecte a 2012. Després del veto rus i els primers episodis de desproveïment el 2014, la Federació de Rússia va proposar un «pla d'autosuficiència alimentària» per aconseguir el 2020 que el 100% dels lactis, carnis i hortalisses consumits es produeixin al país; per a les fruites, el país compta amb nous proveïdors d'Amèrica i Àfrica.

Per ara continuen les renovacions de les sancions de la Unió Europea (UE) i del veto rus i, mentre que a Espanya els sectors carni, lacti i pesquer estan afermant nous mercats, en l'horto-fructícola opina que «no hi ha alternatives de la dimensió, facilitat logística i diversitat equiparables a Rússia». Així ho assegurava el director de la Federació Espanyola d'Associacions de Productors Exportadors de Fruites, Hortalisses, Flores i Plantes vives (Fepex), José María Pozancos, per a qui, si bé s'han obert nous mercats, es tracta de «països llunyans i amb grans dificultats logístiques». A més, el «perjudici global del veto al sector també genera una pressió molt forta sobre els preus del conjunt del mercat de la UE», que ha d'absorbir gran part de les trameses que abans arribaven a Rússia, el país no comunitari amb més demanda de fruites i verdures espanyoles fins a l'agost de 2014, afegeix.

A aquestes pertorbacions en el mercat cal sumar que les mesures excepcionals aprovades per Brussel·les per compensar l'efecte provocat pel veto rus al sector s'han retallat any rere any. En l'últim paquet de mesures excepcionals (Reglament UE 2017/1165), que va entrar en vigor el passat 1 de juliol, s'han retallat les tones i els productes que poden acollir-se als ajuts a la retirada del mercat (coliflor, tomàquet, pastanaga , col, pebrot dolç, bròquil, cogombre, raïm de taula, kiwis i baies).

La factura d'aquestes compensacions és voluminosa, ja que només per a les fruites i hortalisses la Comissió Europea xifra en 442 milions d'euros el cost de la retirada d'un total d'1,6 milions de tones des del 2014 fins al mes d'abril de 2017. En la ramaderia espanyola, el sector més perjudicat pel veto rus va ser el del porcí de capa blanca, que va patir «un fort cop» perquè Rússia tenia el 20% de la quota de mercat de les exportacions espanyoles, i això tot i que era un sector que ja arrossegava vetos russos anteriors, segons apunta el director de l'Associació de Productors de Bestiar Porcí (Anprogapor), Miguel Ángel Figuera.

El veto rus ha impactat també en el comerç de productes pesquers de la Unió Europea, amb una caiguda del 63% de les vendes a aquest destí durant el seu primer any d'aplicació, si bé Espanya no ha estat el país més perjudicat; el boicot afecta productes frescos, congelats i fumats, però no les conserves. No obstant això, el bloqueig va frenar els productors espanyols de truita i de caviar, que abans de les restriccions veien en el mercat rus una destinació interessant per obrir-se camí. L'Estat espanyol continua mantenint a Rússia posicions de lideratge.