Europa tancarà aquest setembre, amb una victòria gairebé segura d' Àngela Merkel en els comicis alemanys, el cicle electoral en el qual va espantar en les urnes de França, i abans en les d'Holanda, els fantasmes del populisme xenòfob i del feixisme que van tornar del passat per passejar-se per les ruïnes de la Gran Recessió. Hi ha hagut en aquesta mesura una victòria d'Europa sobre la pitjor part de si mateixa.

La regió econòmica s'encamina a l'últim terç de l'any amb un creixement del producte interior brut (PIB) magre (2,2% interanual), encara que generalitzat i anàleg al dels EUA (2,1%). La inflació ha comparegut, si bé segueix feble (1,5%) i lluny de l'objectiu (2%) que el Banc Central Europeu (BCE) considera sa. I la desocupació, que va arribar al 12% el 2013, està en el 9,1%. Europa es recupera, però seria molt atrevit dir que ha vençut aquesta crisi, llarga i mutant, i que s'encamina amb bases saludables cap a un cicle d'expansió i prosperitat.

La zona euro és vulnerable perquè persisteixen als països severs desequilibris, ha advertit l'FMI. Europa segueix partida en dos hemisferis econòmics dels quals s'anoten aquí només un parell d'esbossos estadístics. El primer assenyala que en el sud, la tercera i quarta economies de l'euro tenen taxes d'atur juvenil del 38,6% (Espanya) i del 35,5% (Itàlia), i que la segona (França) supera el 23%. En l'hemisferi nord, la desocupació dels joves alemanys és del 6,6%. El segon tret ens suggereix que en algunes coses que ens van portar a la Gran Recessió estem com llavors: l'endeutament de cinc economies del sud (França, Itàlia, Espanya, Grècia i Portugal) està en nivells superiors als del 2008. El deute privat (famílies i empreses) ha remès en alguns d'aquests països, com a Espanya, però s'han disparat els dèbits públics. L'endeutament agregat (el privat més el públic) es mou entre el 240% i el 300% del PIB en tots els països citats. El d'Alemanya està en el 161%.

Mitja Europa té per tant una exposició financera molt alta, les divergències entre països s'han accentuat i les reformes institucionals de l'euro (completar la unió bancària, caminar amb decisió cap a una unió fiscal...) estan encallades. Els fantasmes polítics del passat que volen menys Europa van perdent en les urnes aquest any. Buscaran l'oportunitat de tornar si no s'avança en la tasca urgent de ser més Europa.