Fa tres anys i dos mesos li va passar per davant un tren i va decidir no agafar-lo. Acabava de ser nomenat degà a la Universitat d'Alacant i ho devia, afirma, als seus companys i a la seva Facultat d'Economia. Ara, sense moure ni un dit, li arriba una nova oportunitat i de moment no pot ser millor: el seu nen de ? anys aprendrà l'anglès amb naturalitat i ell farà classes, cosa que viu amb autèntica passió, a més de seguir investigant en el que més domina i li agrada, el turisme, amb nous mètodes perquè la vinculació amb les empreses és més alta als EUA i, com apunta amb majúscules: «La investigació és creativitat».

Les seves investigacions sobre el mercat turístic estan a primera línia en l'àmbit mundial. Cap a on va el sector?

Anem cap a les ciutats intel·ligents o smart cities. Ens pot sonar a ciència ficció, però quan estigui establert el big data, la manera de transitar per la ciutat sera molt còmoda perquè els indicadors diran en cada moment al turista els carrers amb més o menys trànsit. En el que no podem caure és en la deshumanització de les relacions perquè són l'essència del sector turístic.

Posaria límits a la ciutat intel·ligent?

És més aviat un llindar, que no traspassi allò inhumà. En la mesura en què el big data i la smart city facilitin la interacció, benvingut sigui, però si arriba un turista i no interactua es perd la humanitat, i cal interaccionar.

Quan calcula que pugui ser una realitat?

Els experts en tecnologia parlen dels anys ??, en què l'avanç serà tan desenvolupat que la utilització de l'ésser humà serà més limitada. Avui dia el paradigma de ciutat intel·ligent és Singapur, que fa anàlisis d'orina després d'utilitzar el lavabo.

I fins llavors què suggereix per millorar els ingressos en el sector turístic, que després de ?? anys segueix amb el mateix model?

El model turístic d'una zona com les comarques gironines està clar. No podem obviar el sol i platja i l'hem de mantenir, però les empreses han de segmentar el mercat perquè encara hi ha la creença que ens dirigim a tot tipus de turisme, encara que resulti natural perquè tenim bon clima.

Com altres destins, però que ara ho tenen pitjor per situacions de conflicte.

Així és, els clients arriben sols però cal una visió a llarg termini perquè això no sempre serà així, i cal perfilar el segment o segments de mercat que una empresa turística, com un hotel, ha d'atraure. És decisiu triar-ne dos o tres, no considerar tot el mercat mundial.

Diversificar exigeix arriscar?

Si vull diversificar redueixo el risc perquè reparteixo la incertesa en més mercats. A curt termini, quan es normalitzi la situació, sorgiran destinacions competidores amb productes similars quant al clima, i és fonamental tenir dissenyat un pla de màrqueting i no adormir-nos. Cada empresa és un món i una pot decidir centrar-se en el sol i platja cap als britànics, una altra cap als alemanys, o cap

la cultura i els russos...

Realment un esmorzar gratis atrapa el consumidor?

Sí. És un curiós efecte determinat per la investigació empírica. El client fa servir els seus recursos segons les seves preferències i no sempre s'actua de forma racional.

Hi ha un afecte cap allò gratuït. La gent passa hores per estalviar-se 3 euros en un producte.

Com ho ha demostrat?

Entre dues marques d'hotel, una coneguda i una altra no, vaig anar baixant el preu de l'esmorzar de dos en dos euros en els dos casos, i el client no sacrificava la seva marca perquè l'altra fos més barata. La sorpresa arriba quan la majoria està disposada a canviar de marca en quedar l'esmorzar gratuït en la no coneguda, tot i que en l'altra només costés ? euros.