El moment més temut pels estalviadors conservadors ja ha arribat. Diverses entitats han decidit deixar de remunerar per complet els dipòsits a termini -quan no els han suprimit directament de les seves carteres- davant l'excés de liquiditat que existeix al mercat i la situació de tipus negatius, que impedeix als bancs rendibilitzar els fons que capten d'aquesta manera. Ni un cèntim.

Un pas més en la lenta agonia del que ha estat, fins avui, el producte d'estalvi per excel·lència de les famílies d'Espanya i que encadena ja quatre anys de declivi continuat, des que el BCE va treure l'artilleria per defensar l'euro. En el cas de Girona, els dipòsits a termini han caigut dels prop de 9 milions d'euros declarats el desembre de 2013 al Banc d'Espanya fins a menys de 4,5 milions d'euros registrats el març de 2017. Una davallada en correlació amb la rendibilitat mitjana.

«Cap de les grans entitats espanyoles aposta ja pels dipòsits, que durant molt temps van utilitzar per captar clients. Ara s'han bolcat a la tecnologia, les aplicacions de mòbils, els gestors personals, en definitiva, per millorar els serveis que ofereixen per captar a aquests clients», apunta Lucía Veiga des del portal especialitzat iahorro.com.

«Els estalviadors conservadors ho tenen molt difícil en aquests moments», confirma també Javier Mezcua, del comparador Helpmycash, qui assenyala que els bancs espanyols són especialment gasius i que en altres països europeus als quals també afecta la política del BCE «les rendibilitats són una mica millors».

Tot un símptoma que els dipòsits podrien haver entrat en la seva fase final és que ING, una de les entitats que va fer bandera d'aquest producte, va decidir la setmana passada cancel·lar el seu dipòsit de benvinguda, que oferia fins a un 1%, això sí, només durant un parell de mesos. El banc holandès encara manté el seu Dipòsit Taronja, amb una rendibilitat del 0,10% a 13 mesos.

En qualsevol cas, un simple cop d'ull a les webs dels principals operadors ofereix un panorama desolador per qui no estigui disposat a traspassar els seus diners a un fons d'inversió. Bankinter paga amb prou feines un 0,15%, una quantitat que eleva fins al 0,50% si s'està disposat a comprar productes addicionals de l'entitat. Res a veure amb els dipòsits sense condicions que regien fins ara.

En el cas de Bankia, el seu Dipòsit Creixent ofereix des d'un 0,02% fins al 0,06%, si es manté la inversió fins a tres anys. Això sí, si s'opta per un pagament en espècie, es pot aconseguir fins a un 0,65% en olles, vaixelles o coberteries.

Tampoc el BBVA es mostra més generós. L'entitat presidida per Francisco González abona un 0,02% pel seu dipòsit online i, com a alternativa, ofereix un dipòsit combinat -amb un fons- que paga «fins a» un 0,75%. Clar que pitjor ho tenen els clients dels altres tres grans. En el Sabadell reconeixen obertament que ja no remuneren amb cap quantitat els dipòsits i que no és un producte que vulguin potenciar.

Per la seva part, Santander i Caixabank ni tan sols els ofereixen als seus webs en obert, encara que aquesta última si permet contractar-los per als usuaris de Línia Oberta, això sí, al 0,00%, segons les dades facilitades per Helpmycash. Des de l'entitat catalana asseguren, no obstant això, que en oficina fan ofertes personalitzades per a cada client.

Les ofertes actuals

Amb aquest panorama, qui encara insisteixi a contractar aquest producte i vulgui treure-li una mica de rendibilitat «haurà de recórrer a la banca online o a les entitats estrangeres que volen fer-se un buit a Espanya», segons apunta l'experta de iAhorro. Per exemple, Sefl Bank paga fins a un 2% per les imposicions, això sí, només durant tres mesos. Banca Farmafactoring, una entitat italiana que vol guanyar una mica de quota a Espanya, abona fins a un 1,65%; i el francès Crédit Agricole dona un 1,25%.

Això sí, en general la majoria d'ofertes són amb uns terminis molt més curts dels que es donaven anteriorment i també solen limitar la quantitat que es pot invertir, o exigir un mínim, en altres ocasions.

L'alternativa real que tracten de potenciar les entitats -més enllà dels citats fons d'inversió- són els comptes remunerats. Això sí, a diferència dels dipòsits de tota la vida, aquestes exigeixen una forta vinculació als clients, la qual cosa es tradueix en l'obligació de domiciliar la nòmina, els rebuts o en la contractació d'assegurances i altres productes, segons explica Mezcua.