Les empreses espanyoles gasten en ciència uns 6.000 milions d'euros anuals, davant dels 11.500 milions que destina la mitjana europea, una manca d'inversió que, unida a les retallades pressupostàries dels últims anys, està portant Espanya a una posició vulnerable en l'economia mundial. Aquesta és una de les conclusions del dossier «Recerca i innovació: què ens juguem?», elaborat a partir de dos informes i presentat aquesta setmana pel director general de la Fundació bancària La Caixa, Jaume Giró.

Segons el dossier, el 2015, les empreses espanyoles van invertir el 0,57 per cent del producte interior brut (PIB) en R+D, mentre que la mitjana comunitària va dedicar-hi l'1,07%, el que significa que les empreses espanyoles haurien d'invertir el doble només per arribar a la resta de socis comunitaris i gairebé el triple per situar-se en els valors mitjans dels països més desenvolupats, els de l'OCDE.

Per a Luis Sanz, investigador de l'Institut de Polítiques i Béns Públics (IPP) del CSIC i autor d'un dels informes, aquesta falta d'inversió privada és cridanera perquè les empreses de l'Ibex-35 tenen recursos suficients per fer-ho: «Només durant l'any passat, van guanyar en conjunt, 40.000 milions d'euros de beneficis, i amb dedicar el 15% d'aquests guanys» estarien al nivell europeu.

Però per que les empreses espanyoles inverteixen tan poc en R + D?. L'informe fa referència, entre altres factors, al predomini de petites i mitjanes empreses del teixit empresarial, sumat al model productiu i l'especialització de l'economia, on l'alta tecnologia o els sectors emergents (TIC, biotecnologia, nous materials, nanotecnologia, etc.) pràcticament no tenen pes.

A més, hi ha factors addicionals que també expliquen aquesta situació -detalla el text-, «com l'insuficient nivell de qualificació dels directius, una cultura innovadora limitada o la por al risc empresarial». Al costat de la falta d'inversió privada, l'informe recorda que amb la crisi i, «en contra de les recomanacions dels organismes internacionals», el Govern espanyol va reduir la despesa en ciència fins i tot per darrere de socis comunitaris com Portugal, «que amb una crisi tan aguda com la nostra, ha mantingut un millor compromís amb la R + D».

Afegeix que no només fa falta més finançament públic, sinó que també cal millorar la utilització d'aquests recursos i dur a terme certes reformes per «transformar algunes pràctiques a les universitats i centres públics d'investigació» per gastar els diners amb més «eficiència».

No obstant això, davant del comportament empresarial i estatal amb la R + D, l'informe destaca l'alta valoració que els espanyols tenen de la ciència, els professionals estan entre els més valorats de la societat, especialment entre els joves.

Sobre aquest punt, l'informe adverteix que «hauria de suscitar una certa preocupació que tant les empreses com els governs tinguin un comportament allunyat de les expectatives del sector més dinàmic de la societat espanyola, representada pels joves i la població amb nivells educatius més alts». «Els recursos addicionals que la ciència necessita per canviar el rumb a curt termini no són massa» i podrien servir per «canviar el model productiu» que està sent àmpliament superat pels països emergents que com el Brasil, la Xina o l'Índia.