Les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) que emeten els arrossars han estat poc estudiades als arrossars espanyols, i mai s'ha fet sota un enfocament integrat on se n'analitzi la relació de les pràctiques agràries i les característiques pròpies del camp, com la textura del sòl o la salinitat. Davant d'aquest repte, les empreses Kellog i Ebro Foods, que adquireixen quantitats importants d'arròs del Delta de l'Ebre i que col·laboren en altres projectes per a millorar la sostenibilitat d'aquest cultiu, han iniciat una investigació pionera per mesurar i reduir les emissions de GEH. Aquest és el primer estudi que involucra directament els agricultors, i està liderat per l'IRTA, en col·laboració amb la Universitat de Manchester. En estar totalment inundats, els arrossers experimenten una sèrie de fermentacions que produeixen metà, un dels gasos responsables de l'efecte hivernacle. Els sistemes predictius actuals estimen que el cultiu d'arròs és el responsable d'una quarta part de les emissions de metà de l'agricultura a nivell mundial.

La col·laboració de Kellog i Ebro Foods amb el projecte LIFE EbroAdmiclim, liderat per l'IRTA, s'han analitzat diversos camps d'agricultors del Delta entre 2015 i 2017. En els camps escollits s'hi ha aplicat diversos sistemes de gestió d'aigua i rostolls per tal d'identificar les millors estratègies de mitigació d'emissions. Pel que fa als sistemes de gestió d'aigua, els investigadors de l'IRTA han conclòs que el sistema de reg intermitent, en comparació amb la inundació permanent dels arrossars, podria haver reduït l'emissió de metà fins a un 90% durant la temporada de creixement al camp on es va aplicar, ja que era un camp amb condicions òptimes per a la seva aplicació. No obstant això, aquest percentatge podria ser menor en altres condicions, així que es necessitarà ampliar l'estudi en altres camps, tenint en compte la variabilitat geofísica i agronòmica dels arrossars. Aquest sistema també permet una reducció de fins un 30% en les aportacions d'aigua en comparació al sistema d'inundació.

S'observa que les emissions més altes es produeixen a l'agost, temporada de creixement i octubre, postcollita i d'incorporació de palla d'arròs després de la collita. De mitjana, les taxes d'emissió van ser al voltant de tres vegades més altes en postcollita que durant la temporada de creixement. La ràtio mostra certa variabilitat en funció de les condicions ambientals i particulars del camp. Per reduir les emissions en temporada de postcollita, els investigadors recomanen incorporar la palla el novembre o desembre, ja que s'ha observat que es produeixen menys emissions que a l'octubre. Els resultats de l'estudi estan orientats a proposar un sistema de cultiu més sostenible i eficient.