Secret bancari: El secret bancari és la facultat legal d'una entitat financera de no revelar a les autoritats fiscals competents la informació privada dels seus clients. Sol considerar-se una variant específica del secret professional, tot i que admet nombroses excepcions. De la mateixa manera que altres tipus de secret professional, el secret bancari s'estén a tota la informació que l'entitat posseeix sobre el seu client, així com a totes les accions que es derivin de la seva activitat amb ell. No obstant això, la principal diferència amb el secret professional convencional és que el bancari pot implicar la no publicació de dades privades davant requeriments de l'administració pública. És així com hi ha diferents graus de secret bancari, que van des de la protecció de la informació de clients davant el públic general fins al màxim nivell de privacitat. Normalment hi ha excepcions estipulades per la regulació financera, com per exemple quan hi ha en curs una investigació sobre possibles delictes. Això implica que en molts casos un banc podria no aportar dades dels seus clients davant instàncies de l'administració pública, però sí que es veuria obligat a fer-ho davant instàncies judicials.
Fons de Garantia de Dipòsits (FGD): És una col·lecta comú de les entitats financeres i de crèdit, finançades per aquestes i avalades per l'estat, per cobrir necessitats i negligències en cas d'insolvència. Aquestes institucions existeixen a gairebé tots els països occidentals per tal de donar suport i confiança als dipositants i inversors. El procediment d'actuació és el següent: Una vegada que un banc ha de ser rescatat, es comprova si té prou liquiditat, actius i solvència de continuar la seva activitat i poder afrontar els seus pagaments i tornar els diners als dipositants. No sent possible l'anterior, es procedeix a la liquidació i subhasta dels actius i l'abonament dels dipòsits segons els límits establerts vigents en el temps fixat posterior a la dissolució del banc. A Espanya, es tracta d'un consorci publicoprivat compost per 4 representants de les entitats financeres, procedents de bancs, caixes d'estalvi, establiment de crèdit, financeres i totes aquelles entitats que tinguin la possibilitat de captar recursos, i 4 del Banc d' Espanya, que és el supervisor d'aquestes entitats.
