Els catalans gasten 135 euros al mes a omplir la nevera, amb un total anual de 1.622,89 euros, la qual cosa suposa 140 euros menys que l'any 2015. I això que compren unes 200.000 tones menys de productes. Així ho reflecteix l'últim informe sobre hàbits de consum elaborat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. La cistella de la compra va suposar per als catalans un desemborsament de 1.622,89 euros a l'any, una xifra que se situa per sobre de la mitjana nacional, que arriba als 1.528 euros. El fet que els catalans comptin amb salaris i pensions superiors a la mitjana espanyola augmenta les possibilitats de desemborsament en productes que ja no formen part del paquet bàsic d'alimentació.

Tanmateix, és cert que amb l'arribada de la crisi econòmica les famílies van ajustar el seu pressupost al màxim. L'informe reflecteix que, en l'actualitat, les llars catalanes estan disposats a pagar menys pels aliments i begudes per al proveïment domèstic que fa un any, encara que això impliqui comprar menys volum i deixar d'omplir el rebost.

I això que Catalunya se situa entre les regions amb menys llars amb «molta dificultat» per arribar a fi de mes, segons dades de 2016. Així ho reflecteixen les dades facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) a partir de l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) del passat any.

Aquesta anàlisi indica que, el 2016, un 37,7% de les llars catalanes no tenien suficient capacitat per afrontar despeses imprevistes, el 34,5% no podien permetre's anar de vacances fora de casa almenys una setmana a l'any, i el 8,7% pagava les factures amb retard. Però, així i tot, les famílies havien (i han) d'omplir la nevera. Si el 2016 els ingressos mitjans anuals nets dels catalans se situaven en 12.660 euros per persona, un total de 1.622,89 euros es van destinar íntegrament a la cistella de la compra.

L'any 2015, el 13,9% de la població de Catalunya estava en risc de pobresa. Aquesta xifra és més de 8 punts percentuals inferior a la mitjana nacional i la tercera més baixa de totes les comunitats autònomes, només superior a Navarra i al País Basc. En termes absoluts, a Catalunya hi ha 1.043.627 persones en risc de pobresa. D'aquests, uns 393.000 que es veien obligats a viure amb ingressos inferiors a 332 euros mensuals per unitat de consum, omplir la nevera s'ha convertit gairebé en una missió impossible.

Sense sucre ni alcohol

L'informe del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i Medi Ambient sobre els hàbits de consum a la llar reflecteix una evolució diferent segons els productes alimentaris. Així, aquells aliments amb components de sucre o alcohol són els que més descendeixen en el consum, mentre que aquells que manquen d'aquests components (galetes dietètiques o infusions) té una evolució positiva.

Això sí, els plats preparats estan cada vegada més presents en neveres i rebosts, robant lloc als productes frescos. De fet, el 2013 els catalans gastaven 71 euros a l'any en plats preparats. El 2016 amb prou feines hi havia diferència en la despesa, encara que ara són 12.000 tones més a l'any el que es compra a punt per menjar. Amb les patates i hortalisses fresques passa just el contrari. En poc més de tres anys els catalans han passat a consumir 40.000 tones menys d'aquests productes de l'hort, encara que, malgrat la reducció significativa, els productes frescos encara constitueixen una part molt important de l'alimentació en les llars de Catalunya.

Però què van consumir els catalans l'any passat?, quins productes prefereixen? El t op ten de la despesa alimentària a Catalunya l'ocupa el consum de carn, derivats làctics, peix, fruita, hortalisses, pa, formatge, brioixeria, plats preparats i llet.

El consum de carn lidera el rànquing de la despesa en la cistella de la compra des de fa anys a pesar que s'han venut 37.000 tones menys que el 2013. Tot i això, el consum de carn implica un desemborsament anual de 335 euros per persona, 53 euros menys que fa tres anys. Cada català gasta 55 euros a l'any per comprar pollastre i 66 euros en carn de porc, encara que si s'analitzen les quantitats, les xifres varien, ja que a Catalunya es consumeixen 92.829 tones de pollastre, que és més barat, enfront de les 79.467 tones de carn de porc.

El segon producte en el qual més gasten els catalans no és ni hortalisses, ni oli, ni derivats làctics, sinó el peix, amb un import anual de 214 euros per persona per la venda de 179.933 tones. Per consumir peix els catalans desemborsen l'any 1.581 milions d'euros. Dels productes de pesca, el que més es consumeix és el marisc (més de 55.000 tones a l'any) i és la que s'emporta més pressupost, ja que els catalans gasten en crustacis i moluscos 492 milions d' euros.

El lluç també s'emporta bona part de la despesa amb un consum de 24.000 tones a l'any que impliquen una despesa de gairebé 26 euros per persona. A més els catalans inverteixen per persona 10 euros en salmó, malgrat que se'n consumeixen poc menys de 8.000 tones. Les gambes i els llagostins també són els productes estrella, amb un desemborsament de 20 euros anuals.

En el tercer lloc se situen els derivats làctics que inclouen des dels iogurts als gelats. Tanmateix bona part de la despesa se centra en el consum de formatge (63 euros a l'any), que ocupa un dels llocs destacats en l'escala dels aliments preferits pels catalans. Entre els favorits destaquen el formatge fresc i semicurat, amb una venda de 13.584 tones i 13.032 tones l'any, respectivament, i amb una despesa de 9,8 i 17,761 euros respectivament en cada varietat.

En el consum de fruita fresca (amb una despesa de 116 euros per persona i la venda 417.121 tones anuals) destaca la preferència dels catalans per la taronja. De fet, se'n consumeixen 61.630 tones anuals. No obstant això, no és en les taronges pel que més paguen els consumidors. La despesa en taronges se situa en 11 euros, mentre que per al consum de plàtans se n'abonen 15. En el consum d'hortalisses fresques, no obstant això, els catalans paguen 11 euros menys que fa tres anys, i això que el consum s'ha reduït en més de 34.000 tones. En patates la despesa és de 27 euros (per 225.282 tones) i en cebes, de 9 euros, per 57.507 tones.

Malgrat això, trobar patates o cebes resulta pràcticament impossible aquest any, sobretot després de la denúncia dels agricultors locals que, fa amb prou feines uns mesos, asseguraven que els preus que s'estan oferint als agricultors locals per les seves collites d'aquests dos productes han experimentat tal enfonsament generalitzat que no serveixen ni tan sols per cobrir despeses de recollida i transport. Els agricultors denuncien que reben 4 cèntims per un quilo de cebes.

Entre les dades de consum que analitza l'informe del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació destaquen alguns hàbits de consum, com que es destina gairebé la mateixa despesa a comprar vi (31 euros) que oli (36 euros) o que la despesa en refrescos (32 euros) superi la d'ous (18 euros).

Dins dels plats preparats es destacable el consum de pizzes, que ha passat de 17.000 tones el 2013 a 18.500 el 2016, que és un dels productes més destacats entre els que es compren a punt per menjar.

Entre les dades de l'informe del Ministeri també crida l'atenció la despesa en brioixeria, que suposa gairebé 60 euros a l'any malgrat les campanyes que aposten per una alimentació més saludable. En aquesta despesa mitjana per habitant s'inclou el pa, que sí que és un producte bàsic.