Explica l'enginyer informàtic Miguel Ortuño que fa uns pocs anys era relativament senzill fabricar bitcoins, la moneda virtual que en els últims mesos s'ha revaloritzat espectacularment. Només calia posar l'ordinador a treballar durant unes hores de la forma adequada. Avui aquesta tasca ja és moltíssim més complicada. Uns coneguts seus ho van fer. Però en aquell moment el valor de la moneda era encara escàs, i els van acabar venent per un grapat de dòlars. Si haguessin aguantat, avui els donarien 5.650,3 dòlars per cada un (gairebé 4.800 euros). Són 5.000 dòlars més que els que haurien guanyat fa justament un any.
El valor d'aquesta moneda que no es pot tocar ni tenir a la butxaca s'ha disparat, però les raons d'aquesta aparent bogeria dividivideixen els experts. Uns apunten que el seu valor puja pels moviments purament especulatius. Una bombolla que està a punt d'explotar, alerten. D'altres defensen que el fenomen respon al fet que el bitcoin va guanyant en popularitat. Consideren que d'aquí a uns anys tothom pagarà amb aquesta moneda. Encara virtual, el bitcoin també té dues cares. Ortuño s'enquadra clarament en aquest segon grup. Aquest professor de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid assegura que «estic convençut que d'aquí a uns anys l'ús del bitcoin serà tan habitual com ho és ja el del correu electrò-
nic». Això sí, reconeix que el sistema encara necessita algun retoc perquè el seu ús sigui majoritari.
El professor de l'àrea d'Enginyeria Telemàtica de la Universitat d'Oviedo Xicu Xabiel García Pañeda opina que el sistema informàtic que sosté aquesta moneda digital està ben fet, «es sosté», encara que assegura que al bitcoin li falta alguna fita per aconseguir arribar definitivament al gran públic. «En el moment que alguna gran cadena digui que accepta pagaments amb bitcoin el seu ús es popularitzarà», pronostica el docent.
Mentre aquest moment arriba o no, en els mercats financers la moneda s'ha convertit en una aposta per a molts inversors. El que explicaria l'espectacular ascens del seu valor. El «broker» Rubén Vilela assegura que «aquest és un actiu totalment especulatiu els gràfics del qual són exactament iguals als de la bombolla de les tulipes (la primera a esclatar de la història)». Altres dades significatives, explica, són els tremends vaivens que està experimentant la cotització. «Té unes oscil·lacions molt brusques, un dia puja moltíssim i al següent baixa bastant», assegura. Una prova més. «Totes les bombolles esclaten quan arriba la gran massa de gent a invertir i en aquest cas ja està passant així», destaca.
Cada dia més adeptes
Més caut, Javier García, director a Oviedo de l'oficina de Renta 4, assegura que «si es tracta o no d'una nova bombolla només el temps ho dirà. I si ha arribat a cotitzar per sobre dels 5.000 dòlars és perquè l'oferta i la demanda la va portar fins a aquí». Malgrat aquests avisos que alerten d'una possible desgràcia financera, el nombre d'adeptes a bitcoin va guanyant una mica de múscul. Fa només un parell de mesos va néixer una associació de nom Astúries BTC i moneda digital que té com a objectiu fomentar l'ús d'aquesta nova forma de pagament. Té ja 160 membres. El seu coordinador, Alejandro Fernández, és de l'opinió que la gran pujada en la cotització de la moneda es deu al fet que cada vegada és més cridanera per a la gent. «Això és quelcom totalment nou», assenyala. Encara que el seu ús és molt residual, Fernández apunta que «a Madrid ja és possible viure només amb bitcoins». Fiins i tot, afirma que en els menjadors d'alguna universitat també es pot pagar amb aquesta moneda. A Catalunya, els negocis que l'admeten es poden comptar amb els dits d'una mà.
On sí que té tirada, assegura Miguel Ortuño, és en alguns racons d'internet. A botigues de comerç electrònic o a pàgines web pornogràfiques. A la moneda se l'ha vinculat en moltes ocasions amb activitats il·legals a l'anomenada web fosca ( deep web) i amb el blanqueig de diners, recorda Xabiel García. Això li ha suposat una mala fama i reputació a molts cercles econòmics. No obstant això, Ortuño assegura que les legislacions dels països que estan regulant el seu ús són «Pro-bitcoin». La Unió Europea, per exemple, la considera un mètode de pagament que està exempt d'IVA.
La Fundació CTIC, un centre tecnològic orientat a la investigació, porta mesos explorant les possibilitats d'aquestes moneda digital i organitzant xerrades sobre el seu funcionament. Un dels investigadors, Luis Meijueiro, assegura que es tracta d'un sistema de pagament encara molt nou. «De moment estem en una mena de Salvatge Oest», reconeix, però està convençut que el seu ús acabarà imposant-se.
Si com pronostiquen els informàtics el bitcoin va guanyant adeptes i es consolida com a forma de pagament, el negoci dels bancs haurà de donar un nou tomb, adverteix Xabiel García. Mentrestant, la moneda seguirà tenint dues cares. En una seguiran havent-hi els seus detractors, i a l'altra, els seus seguidors.
