El col·legiat de Mèrit del Col·legi d'Economistes de Catalunya Alfredo Pastor, va afirmar que «amb la revolució tecnològica la destrucció d'ocupació és pràcticament invisible perquè els llocs de treball no es destrueixen sinó que es transformen».
El gerent de l'empresa LC Paper 1881 SA Joan Vila -col·laborador de Diari de Girona- va destacar que «els canvis tecnològics generen productivitat i benestar» i va assegura que «la revolució tecnològica i la digitalització dels processos productius fa augmentar l'eficiència».
Els papers de la tecnologia i l'ocupació i els impactes de la digitalització i la robòtica en els models de treball va ser ahir l'excusa per analitzar el futur de l'economia en a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona en la 22a edició de la Jornada dels Economistes.
La Jornada va comptar amb aquestes dos ponents introduïts pels economistes Modest Fluvià i Manel Serra. A la primera, Pastor va recordar que «al final de les revolucions industrials l'efecte sobre l'ocupació és positiu però sobre els salaris és més dubtós» i va afegir que «els períodes de transició són llargs». En aquest sentit opina que «ara ens hem de centrar en fer que l'actual transició no sigui dolorosa».
El col·legiat de Mèrit del Col·legi d'Economistes de Catalunya va explicar que «davant l'auge de la robòtica s'ha d'analitzar quines feines són rutinàries i no cognitives perquè són les més vulnerables».
La riquesa, a les capes altes de la societat
Malgrat considerar que els llocs de treball no es destrueixen sinó que es transformen, va admetre que «sí que és preocupant l'efecte sobre els salaris, ja que amb cada canvi tecnològic es concentra més la riquesa en les altes capes de la societat».
La segona ponència de la jornada va tenir com a protagonista l'enginyer industrial i gerent de l'empresa LC Paper 1881 SA Joan Vila, qui va destacar que «els canvis tecnològics generen productivitat i en definitiva benestar». Vila va afirmar que «la revolució tecnològica i la digitalització dels processos productius en les fàbriques amb sensors i sistemes d'informació fa augmentar l'eficiència fent que les relacions client-empresa siguin més ràpides, personalitzades i sostenibles».
També va recordar que «les noves tecnologies tenen com a conseqüència un canvi de la morfologia de treball, fan desaparèixer els treballs manuals per esdevenir tècnics fent que la programació sigui l'equivalent al treball manual i faran néixer noves oportunitats i activitats».
D'altra banda va apuntar que «hi ha llocs de feina com el management que seran difícilment substituïbles per robots».
A més va opinar que «existeixen cinc factors per a l'automatització: la viabilitat tècnica, el cost per automatitzar, la relativa escassetat, habilitat i cost dels treballadors que podrien fer-se càrrec de l'activitat, els beneficis de l'automatització més enllà de la substitució dels costos laborals i les consideracions regulatòries i l'acceptació social». Vila va advertir de la «necessitat de replantejar tota la formació des de primària fins a la universitat» i de «la urgència del canvi per la pèrdua de competitivitat».
