Joan Rosell, president de la CEOE, està acostumat a ficar-se en bassals -«després me'n surto i ja està»- i resulta de vegades políticament incorrecte. Enginyer industrial, creu que la formació és el «gran tema». «Moltes de les coses que t'estan ensenyant avui no serviran per a res d'aquí a deu o quinze anys».

Com se soluciona la descoordinació amb el futur?

Amb adaptació a la realitat. La meva mare volia un Ford Fiesta i el meu pare va moure cel i terra per poder aconseguir-lo en el 70. Abans només uns privilegiats podien utilitzar segons quines coses, i avui dia tothom pot viatjar, té un smartphone, un cotxe...

Ara que parla de cotxes i de tecnologies, fa falta gent especialitzada i no se'n troba.

El que passa amb la formació és impressionant, un drama.

Sí, i com s'arregla?

Ens estem equivocant en l'educació. No fem la formació professional necessària, no fem la formació dual, i estem invertint un munt de diners en carreres universitàries que no tenen sortida. El gran tema d'aquest país és com invertim en formació per no quedar-nos en el camí. Ens treu productivitat i necessitem incrementar-la per millorar el valor afegit i poder tenir sous més grans. El que no pots fer és apujar salaris sense millorar la competitivitat.

El gran debat.

Si les persones a qui has de pagar no són més productives i tenen major formació serà difícil que augmentis els salaris.

La seva exposició és que cal millorar competitivitat perquè reverteixi en salaris...

En l'última negociació col·lectiva vam dir que estàvem disposats a apujar sous i que volíem fer-ho. Però, escoltin, ajudin-nos, que s'obligui a tenir més formació, mullin-se una miqueta. I no vam ser escoltats. Si no tenim més productivitat, aquest país no apuja els salaris ni té productes de més valor afegit, que no es creen per art de màgia.

Imagini's que ha de dir-li això al treballador d'una factoria. M'aventuro a dir-li que el que ell creu és que no vol apujar-li el sou.

Jo li dic: formació. Vols més formació, estàs disposat a fer la formació que et demana l'empresa i una mica més? A invertir alguna que altra hora teva per tenir més formació? Desgraciadament, la resposta gairebé sempre no és favorable. La gent està quieta, parada, conformada amb el que té. Com si no volgués arriscar-se a seguir pujant. Està passant, en segons quins sectors no trobes gent.

Per què? Perquè la gent s'ha quedat en el graó de baix i no vol pujar, perquè és més simple fer-ho així. Si ascendeixes, et demanen compromís i la diferència de sou no és molt diferent, i això també és una explicació. La responsabilitat ha d'estar millor pagada.

On s'ha quedat l'increment del PIB que no s'ha traslladat en una pujada de salaris?

Aquí va haver-hi un creixement molt fort dels salaris fins abans de la crisi. A partir d'aquí es van reduir perquè es van perdre quatre milions de llocs de treball i van tancar milers d'empreses. Fa tres anys que la recuperació està sent important, però s'està jubilant gent amb salaris alts i estan arribant noves ocupacions amb salaris més baixos. És això, per aquest motiu el nivell mitjà de salaris vagi baixant. I això no anirà millorant fins que tinguem entorn d'un milió o dos milions més de persones ocupades.

Tem que hi hagi conflictivitat laboral si no s'apugen els sous? Ho han advertit els sindicats.

Els sindicats van cometre un grandíssim error no acceptant el que nosaltres vam posar sobre la taula. Vam dir entre l'1,2 i el 2,5%, i ara s'estan signant a l'1,7%. No ho entenc. I amb la inflació en l'1,6%. La nostra aposta era boníssima, encara no sé per què no ho van acceptar. De cara a l'any que ve posarem sobre la taula coses semblants. Quan una empresa va bé cal tenir-ho en compte, i quan va malament cal estrènyer-se el cinturó.

A Espanya en aquest moment el 40% de les empreses que paguen impost de Societats estan en beneficis; la resta, en pèrdues. Quan la meitat de les empreses d'aquest país tinguin beneficis podrem començar a cantar victòria.

L'empresa també farà un «mea culpa» sobre la productivitat?

Sens dubte. Hi ha ara ja molts convenis col·lectius d'empresa que inclouen una part variable en funció de si ha guanyat diners o ha pujat productivitat. Si hi hagués un compromís real amb l'absentisme, estaríem disposats a apujar salaris com una part variable.

En quin nivell està avui dia?

Al voltant del 5%. I en algunes administracions, del 20 o el 25% i es dispara els dilluns i els divendres, i quan hi ha un partit de futbol... Això és així, és una realitat. I després tenim el tema de les hores extra, perquè per a les pimes les 80 hores són totalment insuficients, en fan falta moltes més.

Pràcticament les has de fer en negre, i en negre ningú vol fer-les perquè com menys economia submergida molt millor. Però tenim una legislació que t'empeny a fer hores en negre.

Creu que es legisla d'esquenes a l'empresa?

Però no és aquí, és que va d'esquenes a la realitat del dia a dia. Jo sempre dic que amb els canvis que es fan en l'impost de la renda primer s'hauria de fer una prova amb els 350 diputats. Si el 90% ho saben fer, tirem endavant amb la llei; si no, cap enrere. I fins que no sigui prou fàcil perquè el 90% dels diputats ho sàpiguen fer bé i entendre aquesta llei, queda parada. Bé, no tindríem lleis.

Vaja.

És que ho fem tot tan complicat i tan il·legible... En aquest moment a Espanya hi ha 160.000 lleis en vigor, és impossible d'entendre, de poder-les saber i complir.