Dona, monja, 4.0. Durant un viatge en furgoneta cap a València, que va durar tres hores, sor Lucia Caram, directora general de la Fundació Rosa Oriol, que impulsa projectes socials pensat per estendre les oportunitats a les persones més desafavorides, famílies amb nens amb pocs recursos, principalment, va piular a tuiter per criticar el ministre Cristóbal Montoro. El titular d'Hisenda va acusar Càritas de mentir amb les dades de probresa a Espanya. #Montoromiente, l'etiqueta que va triar Caram per acompanyar la piulada, es va convertir en trending topic a Espanya. Les monges del seu convent es van passar el dia atenent mitjans de comunicació a causa de l'enrenou. La religiosa és una de les personalitats "digitals" convidades a la setena edició del Reinventa't, que duu per títol "L'empresa 4.0: més tecnològica, més humana". En els projectes socials que lidera sor Lucía Caram, les noves tecnologies hi juguen un paper altament humanitzador.
A continuació, deu frases a mode de resum del diàleg que Caram ha protagonitzat a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona, davant de més de 600 persones:
Vaig passar de demanar a Déu a demanar a tot Déu. Aquest és el lema de la meva vida.
Què és ser invulnerables? Els ho preguntàvem als nens, que alguns tenen els pares a la presó o patint addiccions, ells responien: "jugar, anar de colònies, aprendre anglès, tenir amics, tenir vacances, que em preguntin com estic". Feien la descripció de què és un nen. A Invulnerables treballem perquè els nens siguin nens.
Qui vulgui col·laborar que m'enviï un whatsapp perquè l'aniré a veure (dona el número de telèfon al públic). És important escoltar-vos per aprofitar l'economia col·laborativa. No seré jo qui determini de quina manera podeu col·laborar. Hem engegat un projecte de país.
Hem de fer girar la pilota i fer que tothom pugui jugar de titular en el partit de la vida.
El meu salvador, després de Jesucrist i del Papa, és Leo Messi. El Papa ha posat al cor de l'Església i la societat als més pobres, als últims. Fa tres setmanes em vaig trobar amb ell. Li vaig explicar que havíem decidit cedir una part del convent per al programa Invulnerables. "Que bé, vull que molts convents facin el mateix. És una llàstima que molts s'hagin convertit en hotels", em va dir. Em va demanar que continués fent "lio".
Sóc molt pobre, he fet un vot de pobresa, però mai no havia tingut mai tantes propietats com ara (pisos tutetlats, horts, etc.).
Ara tinc monges de 92 amb la tablet, que resen amb la tablet. El telèfon sona al convent. Ara ja s'han acostumat a no contestar.
Quan ens preocupa el dolor de la gent veiem que no podem perdre el temps. La gana no pot esperar, la manca d'estudis no pot esperar i el fred no pot esperar. Necessiten respostes urgents que només podrem donar si ens ajuntem.
Sóc aquí perquè tinc una causa: la humanitat. La causa dels nens i de la família, que val molt més que la meva vida. No tinc res a perdre. No podem permetre que hi hagi nens i famílies que no tinguin oportunitats. M'haig de preguntar què és el que puc fer per transfomar la societat.
El més important per a nosaltres era acollir amb el cor, escoltar. Això ens va obligar a incorporar eines tecnològiques per poder optimitzar els procediments i dedicar-nos a la gent.
