Les empreses espanyoles són
conscients de la necessitat de digitalitzar els seus negocis?
Des de fa anys. Jo diria que va ser el 2014 quan la digitalització va arribar definitivament als consells de direcció de les empreses. Primer va ser un tema de tecnologia, després va passar a màrqueting i, des d'aquí, va pujar a la direcció de les empreses. És evident que tots ens hem digitalitzat i les empreses volen entendre de quina manera els afecta. Totes es fan tres preguntes bàsiques: per què és important la digitalització?; què han de fer per aprofitar aquesta oportunitat o reduir els possibles riscos ?; i com ho executaran?
De què parlem exactament en
fer referència a la digitalització?
Parlem de dues coses. D'una banda, de portes cap a dins de les empreses, parlem de millorar l'eficiència. Això no és una cosa nova, és el que està succeint des de la Revolució Industrial i on s'ha vist de manera més evident és als processos de producció, a la part
operativa. El que s'ha automatitzat fins ara sempre havien estat tasques manuals mecàniques. Amb la tecnologia digital el que canvia és que es poden automatitzar tasques mecàniques cognitives. Per exemple, en els departaments de finances, màrqueting... I aquesta és la novetat de la transformació digital. I, d'altra banda, de portes cap a fora, la digitalització està relacionada amb
adaptar-se als nous hàbits de consum dels clients.
Quins sectors veurem canviar
més en el curt termini?
Veiem alguns sectors que ja estan totalment atrapats en aquesta dinàmica de transformació, com
són els mitjans de comunicació, les empreses de telecomunicacions, el comerç, etc. I després hi ha altres sectors que encara no estan en aquest procés però hi estaran. Ningú es quedarà fora, tothom es veurà afectat per la digitalització.
Un dels que està en plena ebullició, com vostè comentava, és
el comerç. Veurem desaparèixer les botigues físiques?
No ho sabem realment. És difícil pronosticar quin serà el punt i final perquè no hi ha punt i final. Estem en un procés de canvi continu que estem vivint des que existeixen les botigues. Primer hi ha via els ultramarins, després van venir els supermercats, els centres
comercials... En aquest procés qui
mana i posa les normes és el client, i no crec que sigui excloent. Hi haurà algunes coses que prefereixi comprar en línia i altres que no, uns dies anirà a la botiga i altres comprarà des de casa. No és el mateix, per exemple, el cap de setmana que entre setmana; o una família monoparental i una de nombrosa. Jo el que crec és que coexistiran per molt temps. El que sí que és cert és que el client serà cada vegada més exigent en la seva experiència de compra i que caldrà que les empreses tractin el client d'una manera holística. És a dir, que el mateix client que compra online sigui també reconegut quan és a la botiga física, que el tractis d'una forma personalitzada a qualsevol dels teus canals.
Fa la sensació que els clients estan anant bastant més ràpid que les empreses.
Sens dubte. En el procés de transformació hi ha quatre jugadors: la tecnologia, els clients, l'empresa i els empleats, en aquest ordre. Si els ubiquem en una corba exponencial, el primer és la tecnologia, que és el que provoca el canvi. Però a les empreses no els afecta fins que no genera canvis d'hàbits en els clients, perquè l'empresa no es deu a la tecnologia, es deu al client. En aquest punt, quan l'empresa vol prendre la decisió, mira cap enrere i veu els seus empleats i diu «ara haig de fer canvis per adequar-me a les noves necessitats de consum amb els mateixos que porten 30 anys fent la mateixa feina ». I aquí és on tenim una altra disrupció, la disrupció de l'empleat, que és quan l'empresa vol actuar i s'adona que el que vol fer cada vegada està més
allunyat de les capacitats del que
té a casa. I aquí cal abordar el projecte de transformació intern.
En els últims anys hem viscut
una autèntica eclosió de «startups» però moltes no acaben de
quallar. Per què?
Per diversos motius, però un està relacionat amb la capacitat d'adaptació al canvi de les persones. Per exemple, de sobte apareixen 150 «fintechs» que ofereixen 150 productes diferents quan normalment treballes amb un o dos bancs. Realment jo no tinc temps d'adoptar totes les opcions que m'ofereixen. Aquí es produeix fins i tot una contaminació per excés que pot arribar a crear rebuig i al final el que fas és que et quedes amb el que ofereixi el teu banc. El principal problema que tenen les «startups» és la manca de demanda. Les bones idees, si no tenen mercat o si no són capaces d'arribar de manera equilibrada a aquest, es moren. No és un tema de falta d'idees, és de manca d'execució.
Una de les propostes que realitzen des de KPMG per afavorir la innovació és potenciar les aliances entre «startups» o petites empreses amb altres consolidades.
És quelcom molt important perquè les empreses tenen necessitat de parar atenció a aquestes preguntes que esmentàvem abans, i el nivell de canvi i d'agilitat que demana el mercat i el consumidor és tal que ni elles mateixes poden desenvolupar aquestes tecnologies ni les consultores tampoc, tot i que ja fem molt. Això dóna espai a què molts emprenedors adoptin aquest paper de desenvolupar la tecnologia i les solucions que necessiten les empreses i aquí és on es produeix aquest creixement tan ampli de «startups». Però, a més, els nostres clients saben que quan incorporen aquestes tecnologies també cal fer una gestió del talent intern, dels processos, dels canvis d'organització, de resoldre temes estratègics i aquí és on està l'encaix. Aquí és on ells necessiten la tecnologia, però també algú que els
ajudi a implementar-ho.
Com s'articularia? Les empreses invertirien en aquestes noves «startups»?
Hi ha diferents models. El primer és desenvolupar negocis «startup» des de dins amb inversió pròpia de la companyia, que pot ser desenvolupat tant amb capacitats internes com atraient emprenedors de fora. Hi ha múltiples exemples sl sector de la banca, al sector de les telecomunicacions o a les assegurances. La segona manera és desenvolupant acceleradores: a través d'inversió promoc el desenvolupament de «startups» de forma externa. Una cosa que es pot fer, ja no només a títol individual, sinó participant en associacions, amb l'Administració Pública o amb altres empreses del sector. I la tercera és anant al mercat, de la mà d'una consultora, a identificar aquestes «startups», aquesta tecnologia o aquestes solucions que necessita.
Les pimes tenen desavantatge en aquest procés de digitalització?
Al contrari. En termes generals,
les pimes tenen avantatge a l'hora de digitalitzar. Per un motiu molt
senzill: un dels diferencials és la velocitat del canvi i sempre pot ser més àgil una empresa petita que una gran.
Però les pimes tenen menys capacitat d'inversió per a realitzar innovacions.
Bé, un dels avantatges de les «startups» i de la tecnologia digital és que han fet que hi hagi una tendència a cost marginal zero de les
coses. Per exemple, si fa 20 anys fer un web o adquirir capacitats de formació era relativament car, ara té un cost gairebé zero: hi ha formació gratuïta de qualitat a cost zero a Internet, tecnologia «codi obert», etc. Tot dependrà de la capacitat i el talent de la pime. Però, posi'm un exemple, el que vulgui.
Una fleca.
Doncs també pot innovar. Per exemple, a les fleques ara hi ha una tendència cap al pa tradicional. No vull dir que el pa de massa ultracongelada sigui dolent, però
el fet que s'hagi estès de manera tan massiva ha donat pas al fet que vulguem comprar pa bo. Perquè de 40 cèntims a un euro i mig la diferència en termes absoluts no és tant.
Però és clar, aquí parla d'innovació o tendència de mercat, però com es digitalitza una fleca?
Doncs també es pot digitalitzar. Miri, una de les coses que estan fent ja algunes fleques a Barcelona és digitalitzar el punt de venda. Mesurar quantes persones de les que miren l'aparador entren, veure quant de temps es queden, es poden fer targetes de fidelització i creuar-les amb comunicacions via missatges de text o correus electrònics. Sí, fins i tot una fleca pot digitalitzar-se i aprofitar la tecnologia.
