La proposta de la UE sobre la nova PAC crea dubtes entre les organitzacions agràries

JARC demana una aposta clara per «un model productiu» amb agricultors i ramaders professionals. La FCAC critica que la Comunicació de la CE no fa cap proposta concreta ?Unió de Pagesos tem que provoqui la «retallada de les rendes agràries»

02.12.2017 | 01:42
El comissari d´Agricultura, l´irlandés Phil Hogan.

L'organització agrària JARC-COAG reitera que si realment es vol garantir el futur de l'alimentació i de l'agricultura europea, «cal apostar per un model productiu amb agricultors i ramaders professionals» en la futura PAC de després del 2020. En aquest sentit, destaca que cal apostar per un model d'agricultura amb agricultors professionals perquè «del contrari, no hi haurà futur per a aquesta activitats econòmica i s'incrementarà la dependència alimentària europea». «Necessitem una agricultura proveïdora d'aliments de qualitat i segurs, que ompli els pobles i que continuï preservant uns espais amb gran valor ambiental i socioeconòmic», segons el president de JARC, Francesc Boronat. L'organització aposta per «un paisatge que contribueixi a la sostenibilitat ambientalment» que, segons JARC, «només serà possible amb pagesos que hi treballin».

Per Boronat, cal «fomentar un model d'agricultura centrat en l'activitat productiva dels professionals del sector». Una agricultura «focalitzada només en el manteniment de paisatges serà una agricultura morta», segons el president de JARC. «Necessitem una agricultura proveïdora d'aliments de qualitat i segurs, que ompli els pobles i que continuï contribuint a preservar uns espais de gran valor ambiental i socioeconòmic», segons Francesc Boronat.

La Comissió Europea va publicar dimecres la Comunicació COM (2017)713 final, titulada El futur de l'alimentació i de l'agricultura–Comunicació sobre la política agrícola comú després del 2020, en la qual es dibuixen els principis de la nova reforma de la PAC. De la seva banda, Unió de Pagesos considera que les orientacions de la Comunicació «suposaran una forta retallada de les rendes de la pagesia catalana», ja que «comportaran un substancial increment de la competència deslleial al mercat únic i vers les importacions de països tercers».

En aquest sentit, el sindicat considera que «dificultaran que la pagesia faci front als reptes de la seguretat alimentària, l'ús sostenible dels recursos i el creixement». Des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) també s'han mostrat crítics amb la Comunicació que ha donat a conèixer la CE perquè «no fa cap proposta concreta de mesures de foment de la concentració del sector ni de millora de la gestió del mercat». Segons les cooperatives, Brussel·les «consolida el desequilibri de la cadena de valor, tampoc millora la gestió del mercat i no afavoreix la incorporació de joves».

UP considera «inviable» per a la competitivitat de l'agricultura i la ramaderia comunitàries «afegir més obligacions a les normes de producció europees», ja que «en l'actualitat la producció ja compta amb una gran competència deslleial davant les importacions de països tercers que no han de complir les estrictes normatives europees de producció». Segons han explicat des de l'organització agrària, la Comunicació reconeix aquesta situació, però «lluny de proposar mesures per equilibrar la situació al mercat únic, només adverteix que continuarà negociant nous acords internacionals a favor del lliure comerç, i que la ciutadania reforçarà les demandes de seguretat alimentària, qualitat, sostenibilitat i benestar animal». Tampoc es manifesta sobre el pressupost del qual podrà disposar la futura PAC i ho deixa per a l'any vinent, quan la mateixa CE presenti la proposta del nou Marc Financer Pluriennal per després del 2020, segons lamenta el sindicat. UP veu «insuficients» les mesures per a les crisis en el mercat, ja que suposa «un clar atemptat a la lliure competència en el mercat únic que l'eina d'estabilització d'ingressos general o sectorial es mantingui en el desenvolupament rural, amb aportació econòmica de la Generalitat i de l'Estat», quan «una eina d'aquestes característiques hauria d'estar finançada íntegrament per la Unió Europea», sosté l'organització agrària.

El sindicat considera «imprescindible» l'actualització de la normativa sobre competència «per dotar a les administracions de mesures més eficaces per evitar, perseguir i sancionar les pràctiques abusives i deslleials que s'imposen en la cadena alimentària per part dels oligopolis de la distribució i per una part de l'agroindústria». UP defensa establir per sectors com ara l'alimentari, «una definició de posició de domini molt més baixa que la de productes amb demanda elàstica i redefinir la venda a pèrdues, que ha d'incorporar, en el preu de compra del producte, els costos fixos i variables de comercialització dels aliments».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema