Girona es manté en el grup de territoris que lideren el creixement a Catalunya

El valor afegit brut creix un 3,2% el 2016, dues dècimes menys que la mitjana catalana

07.12.2017 | 07:14
Girona es manté en el grup de territoris que lideren el creixement a Catalunya

L'Anuari Econòmic Comarcal 2017 de BBVA CX, elaborat pel catedràtic emèrit d'Economia Aplica de la Universitat Autònoma de Barcelona Josep Oliver, fa menys coresponsable Girona, en la proporció que li correspon per pes demogràfic i per dimensió territorial, de la recuperació de l'economia catalana.

Si el 2015 el valor afegit brut (VAB) de les vuit comarques de la demarcació va augmentar, de mitjana, un 3,8% –impulsat pel sector serveis i la indústria–, per sobre de la mitjana catalana (3,4%), el 2016 les tornes van canviar: mentre Catalunya, globlament, va generar un 3,4% més de riquesa, la província es va quedar dues dècimes per sota, en el 3,2%.

Per sectors, el primari és que va registrar un millor comportament, amb un creixement del 7,5%; el segueixen la indústria (4,1%), els serveis (2,9%) i la construcció (2,3%). De les comarques, el Pla de l'Estany es col·loca en la primera posició del rànquing, amb una millora del VAB del 4,5%; la segueix la Garrotxa, tot i perdre gairebé dos punts respecte el 2015, amb el 3,9%.

A continuació se situen el Gironès –que retrocedeix un punt– i la Selva –que perd tres dècimes–, amb el 3,6%; la Cerdanya, que amb un increment del 3,5% millora els registres de 2015 (3,1%); l'Alt Empordà, amb una millora del 2,8% (més moderada que la de l'exercici anterior, que l'anuari situava en el 3,3%); el Ripollès, que perd un punt i es queda amb un increment de l'1,8% del VAB i tanca el rànquing el Baix Empordà, amb un increment de l'1,7% (mig punts menys que el 2015, segons l'informe).

L'estudi, que analitza la distribució territorial del creixement econòmic català, destaca com el 2016 va continuar la millora iniciada en la segona meitat de 2013, per la qual cosa el PIB a preus de mercat (PIB pm) català va avançar un molt notable 3,5%, una xifra idèntica a la de 2015. Aquesta millora es va traduir en un augment del 3,7% de l'afiliació a la Seguretat Social, uns 112.000 nous afiliats.

Reformes internes i factors exteriors 

Les raons que expliquen aquests avenços apunten tant a les reformes internes (fiscals, financeres, laborals, energètiques, de pensions) com factors exteriors (actuació del Banc Central Europeu i la baixada del preu del petroli).

En relació als efectes de la intervenció del Banc Central, les compres d'actius, bàsicament públics, es van ampliar el 2016 (des dels 60.000 als 80.000 milions d'euros mensuals), una intervenció que va mantenir en valors molt baixos els tipus d'interès, alhora que contribuïa a la depreciació de l'euro respecte el dòlar i la millora de l'activitat a l'Eurozona.

A més, també van empènyer el creixement català la forta caiguda del preu del petroli i l'augment de la demanda de serveis turístics, provocada parcialment per la continuïtat de les tensions geopolítiques al nord d'Àfrica i l'est de la Mediterrània.

«Creixement més sòlid»

D'altra banda, la patronal catalana Foment del Treball creu que la crisi política a Catalunya farà que l'economia, que al llarg de 2017 acumulava creixements per damunt de la mitjana espanyola, «segurament» acabi l'any «en la mitjana» o que creixi fins i tot «una mica menys» que el conjunt de l'Estat.

Fins al tercer trimestre de l'any, l'economia catalana creixia a un ritme interanual del 3,5%, davant del 3,1% de la mitjana espanyola, un diferencial positiu a favor de Catalunya que segons Foment pot esvair-se com a conseqüència de la crisi política al Principat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema