El sistema de pensions espanyol seguirà sent, en termes relatius, un dels més generosos dels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) malgrat els desafiaments per a la seva sostenibilitat financera, ja que el 2050 s'haurà convertit al segon país més envellit, només per darrere de Japó. És una de les conclusions de l'informe biennal sobre les pensions de l'OCDE, que integra en les projeccions les reformes aplicades en al estats membres fins al setembre.

La taxa de reemplaçament de les pensions a Espanya (mesura en percentatge del salari) serà del 82 % per a un jove de 20 anys que va començar la seva vida activa en 2016 i que cobreixi el període complet de cotització per jubilar-se, netament per sobre del 63 % de mitjana de l'organització i fins i tot del 71 % en la Unió Europea. Taxes superiors es preveuen a Turquia (102%), Holanda (lleugerament per sobre del 100%), Portugal o Itàlia. Però Espanya se situa molt per sobre de França (74%), Alemanya, els Estats Units (menys del 60% en tots dos casos) i, sobretot, Mèxic (30 %) i el Regne Unit (29%).

Reforma de 2013

L'especialista en pensions de l'OCDE Hervé Boulhol va fer notar en la presentació de l'estudi que la xifra d'Espanya integra la reforma que es va fer el 2013, que des de 2019 vincularà aquesta taxa de reemplaçament a l'evolució de l'esperança de vida.

D'acord amb les últimes dades comparables disponibles, de 2014, els ingressos dels majors de 65 anys a Espanya són dels més elevats dels països membres, gairebé el 100% dels ingressos mitjans de la població total. Únicament els superen Israel, Luxemburg i, en particular, França. L'edat legal de jubilació, que en l'actualitat és de 65,3 anys, s'incrementarà progressivament a Espanya per arribar als 67 el 2027.

No obstant això, els que hagin cobert per complet el període de cotització (38,5 anys, enfront dels 36,5 actuals) podran continuar jubilant-se als 65, edat que està per sota dels 65,8 de mitjana en l'OCDE. I que queda, sobretot, molt lluny d'alguns països que han vinculat automàticament aquesta edat de jubilació a l'esperat increment de l'esperança de vida dels majors (Dinamarca fins als 74 anys, Itàlia i Holanda fins als 71). Els autors del document posen l'accent en què Espanya afronta un ràpid envelliment, fins al punt que, segons l'ONU, el 2050 hi haurà 76 persones de més de 65 anys per cada 100 d'entre 20 i 64.

Serà la segona taxa de dependència més alta, només per darrere de Japó. El 2015 Espanya es col·locava, amb menys del 35 %, en tretzena posició (27,9 % de mitjana en l'OCDE). No obstant això, l'agència estadística europea Eurostat no fa les mateixes projeccions i limita la xifra per a Espanya al 69% a mitjan d'aquest segle, quan a l'OCDE com a conjunt hauria de ser del 53,2 %.

Atur i temporalitat

L'OCDE no inclou en l'estudi indicadors sobre la sostenibilitat econòmica dels sistemes de pensions per l'extrema complexitat dels càlculs i perquè el finançament és molt diferent, amb cotitzacions socials però també amb aportacions de diferents impostos. En qualsevol cas, l'organització adverteix que l'atur persistent i l'alta taxa de temporalitat redueixen els drets de pensió per a una part significativa de la població.