La ministra espanyola d'Agricultura i Pesca, Isabel García Tejerina, ha començat a buscar suports per limitar les retallades plantejades per la Comissió Europea (CE) per a les captures pesqueres a l'oceà Atlàntic i al mar del Nord el 2018, i que afecten espècies com el lluç, el gall i el rap. És un dels principals objectius d'Espanya en el Consell de ministres del ram celebrat dimarts passat a Brussel·les i el més transcendental de l'any per a aquest sector, en el qual es decideixen els Totals Admissibles de Captures (TAC) i quotes per a les aigües de l'Atlàntic i el mar del Nord.

La ministra, que va mantenir reunions amb els seus homòlegs del Regne Unit, França i Alemanya per recaptar suports en aquesta negociació, va demanar a la CE que «reobri» aquestes xifres, atès que les dades «permeten mantenir la situació pel que fa a l'any passat». «Són moltes les espècies en les quals creiem que hi ha un marge de millora, a la Comissió li insistim que és la seva responsabilitat i la nostra responsabilitat fer una política equilibrada», va manifestar en una primera trobada amb els mitjans, abans de la intensificació de les llargues negociacionis.

Tejerina va demanar a la CE «simultanejar els objectius de millora de les pesqueres», inclosa la biomassa de les poblacions i la «rendibilitat dels pescadors».

La ministra va mostrar la seva preocupació per les retallades plantejades al lluç sud (del 30% en la primera proposta), per la qual va demanar «ajornar l'objectiu del Rendiment Màxim Sostenible (RMS, el nivell òptim de captures que es pot extreure d'una població de peixos cada any sense perjudicar a les existències), si és possible un any més». «Creiem que això ens dona un marge d'increment, no renunciem a millorar l'estat de la biomassa, però al mateix temps és molt important tenir unes quotes suficients per al lluç sud per tot el que això significa, espècie que té a més un alt valor», va indicar la ministra en referència a l'espècie de major pes comercial per a Espanya.

També va mostrar preocupació per com quedin les quotes de l'anxova i el sorell en les aigües enfront de la costa portuguesa i del Golf de Cadis. Tejerina va demanar, així mateix, «una petita quota» per a les captures d'escamarlà en el Golf de Biscaia, per la qual la CE estima necessari paralitzar-ne la pesca amb una quota zero, enfront d'una pujada del 4% en el mar del Nord.

En la seva proposta inicial, la CE va plantejar dràstiques retallades per a les quotes de pesca de lluç en 2018, tant en aigües ibèriques, del 30%, com en aigües del nord, del 19%, dos de les 23 poblacions per les quals demana reduir les captures per les males condicions de les pesqueres. Sobre la base de la «recomanació científica», Brussel·les planteja mantenir o augmentar les quotes pesqueres per 53 reserves que es considera que estan en una situació saludable, mentre que demana retallades per 23 poblacions en males condicions. En el grup de les espècies que ja han aconseguit la sostenibilitat, Brussel·les inclou el sorell en aigües del Cantàbric, pel qual proposa un augment del 21% en les captures, passant de 13.271 a 16.000 tones el proper any; no obstant això, demana una retallada del 24% en aigües portugueses, de 73.349 tones a 55.555 en 2018. Per a l'anxova del golf de Biscaia, la CE encara no ha donat a conèixer públicament la seva proposta, pendent de l'opinió científica, que de mantenir-se es quedaria en les 33.000 tones.