Un estudi liderat pel professor Antoni F. Tulla, investigador principal, juntament amb els investigadors Carles Guirado, Natàlia Valldeperas i Laia Sendra, membres de l'Equip de Recerca en Agricultura Social de la Universitat Autònoma de Barcelona (ERAS-UAB), destaca el paper innovador de l'agricultura social en el desenvolupament rural i local en el marc de la multifuncionalitat agrària. L'estudi indica que aquesta pràctica inclou un ampli ventall d'activitats que tenen en comú la producció, la transformació i la comercialització de productes agroalimentaris, així com la inserció i l'atenció sociosanitària a col·lectius en risc d'exclusió social. L'agricultura social contribueix a l'apoderament de persones socialment vulnerables, a la promoció i l'establiment de vincles entre l'economia social i solidària i l'agroecologia, i a l'ampliació i consolidació de serveis de suport sociosanitari a les àrees rurals per a la població en risc d'exclusió social, entre d'altres.

L'anàlisi d'aquestes deu entitats seleccionades revela que hi ha un impuls creixent dels projectes que combinen acció social i agricultura a Catalunya, i destaca que el retorn social és de mitjana de tres euros per cada euro invertit. La implementació de les metodologies Business Model Canvas i Social Return on Investment, així com del càlcul de ràtios financeres, ha permès observar l'impacte que generen aquests projectes en la societat i el retorn que tenen les inversions públiques i privades. El resultat total de l'impacte social de les deu entitats esmentades se situa prop dels 3 milions d'euros (2.903.965,77 ?), calculat sobre la base de l'activitat de l'any 2015. Aquest impacte repercuteix de la manera següent: el 29 % (837.453,9 ?), per a les persones usuàries i el seu entorn, principalment les seves famílies; el 21% (609.192,4 ?), per a l'Administració pública, la qual cosa suposa una reducció de la despesa pública i un retorn de gairebé la totalitat de les subvencions, ajuts i inversions destinades a aquestes entitats que combinen acció social i agricultura, que és de 665.885,6 euros; el 20% (579.159,9 ?), per a les persones gestores del projecte i l'equip tècnic, sobretot per la contribució d'aquestes entitats a la creació d'ocupació i l'adquisició d'habilitats en un sector especialment innovador: el 26% (746.513,8 ?), per al territori local, per la contribució al desenvolupament local, la gestió ambiental del territori i la recuperació d'espais agraris abandonats, principalment a l'espai periurbà: el 4% restant (95.591,2 ?), per a les persones voluntàries, una peça clau en els projectes d'agricultura social que representen una contribució important al seu desenvolupament. Al mateix temps, l'estudi ha servit per actualitzar el cens de les iniciatives d'agricultura social a Catalunya i el mapa interactiu presentat el 2014 en el marc del projecte d'investigació L'agricultura social en el desenvolupament local i l'ocupació de col·lectius en risc de marginació, i també amb el suport del programa RecerCaixa (convocatòria 2011).

161 enitats censades

El cens actual consta de 161 entitats d'agricultura social, comparades amb les 42 que es van comptabilitzar l'any 2014. Aquest augment es deu principalment a dos factors: l'ampliació de criteris en la recopilació de la informació i l'aparició d'un important nombre de nous projectes, sobretot en l'àmbit dels horts comunitaris. Destaca el fet que 74 d'aquestes entitats (46%) se situen en l'àmbit de la inserció sociolaboral, i unes altres 73 (45%) són horts socials. La resta treballen en l'àmbit de l'educació i la formació, o bé en l'àmbit de la teràpia i la rehabilitació. Tot i que l'agricultura social és un sector emergent i amb un impuls creixent, encara és poc visible i té importants reptes futurs.

L'estudi posa de manifest que la crisi social i econòmica iniciada el 2008 ha motivat la creació de noves projectes d'agricultura social.