L'informe revela que només la meitat de la població mundial pot gaudir de tots els serveis sanitaris essencials i la resta únicament té accés a algun tipus i no compta amb tots els que necessitaria. Alguns exemples destacats per l'informe són, per exemple, que hi ha 1.000 milions de persones amb hipertensió no tractada; que més de 200 milions de dones no tenen accés a la planificació familiar; o que prop de 20 milions de nens no reben totes les vacunes que necessitarien.

Els serveis de cobertura sanitària varien també no només entre països, sinó també a l'interior de les nacions. Per exemple, als països de baixos ingressos, el 17% de les mares i fills pertanyents a les llars més pobres van rebre els serveis bàsics, mentre que a les llars més riques el percentatge augmenta fins al 74%.

Un altre gran problema és el cost financer que per a les famílies implica pagar pels serveis sanitaris que obtenen, pes que en molts casos els empobreix més encara. Segons les dades recollides en l'informe, uns 100 milions de persones cauen en l'extrema pobresa (viure amb menys de dos dòlars per dia) perquè han de pagar per les factures sanitàries. A més, altres 122 milions de persones van caure per sota de la línia de la pobresa (3 dòlars per dia) i són oficialment qualificats com a pobres a causa de les despeses en salut.

L'informe destaca que un «nombre creixent» de persones gasta almenys un 10% del pressupost de la llar en despeses sanitàries. Aquest nivell de despesa implica en molts casos que s'hagin de retallar altres necessitats com el menjar o les taxes escolars.

Es calcula que més de 800 milions de persones al món (el 12% de la població mundial) gasta almenys un 10% del seu pressupost en salut. Aquesta xifra ha augmentat un 3% anual. Les estimacions de l'estudi revelen que almenys 180 milions de persones gasten un quart del seu pressupost familiar en salut, i que aquest grup ha crescut encara més, a un ritme del 5% anual.

«Per què està creixent? Perquè els governs no donen suficient prioritat a la salut publica. I la gent té cada vegada més altes expectatives de com ha d'estar la seva salut i paguen per això perquè no obtenen una cobertura pública suficient», va explicar el director de Salut i Nutrició del BM, Timothy G. Evans.

Per la seva banda, la directora general adjunta sobre Cobertura Sanitària Universal de l'OMS, Naoko Yamamoto, va assenyalar que a mesura que els països es desenvolupen, sorgeixen entitats privades d'atenció mèdica per pal·liar les necessitats que «haurien d'oferir els serveis mèdics públics». «Les persones accedeixen a aquests serveis privats, però s'endeuten», va assenyalar Yamamoto.

Una altra raó per la qual es va incrementar el nombre de persones endeutades és que aquest fenomen ocorre en països molt poblats com la Xina o l'Índia, va explicar l'experta. L'estudi destaca que Llatinoamèrica i el Carib ha estat una de les regions on ha decaigut el nombre de persones empobrides a causa de les despeses mèdiques.

Segons les dades de l'informe, 6,3 milions de persones han caigut en la pobresa per causa de les despeses sanitàries en aquesta regió, però tant el nombre com el percentatge de persones que han patit aquesta càrrega ha baixat en els últims anys.