les empreses, els llocs directius ocupats per dones només són un 14% a la Unió Europea i un 11% a Espanya. A la política, la dona ha anat guanyant presència als parlaments estatals i europeus, la màxima al Parlament Europeu -amb un 37% d'eurodiputades-, però en canvi només el 19% dels municipis espanyols són liderats per alcaldesses.

A les universitats, tot i que les dones matriculades suposen el 54% del total, només el 40% es dediquen a investigació i docència, un 21% assoleixen la posició de catedràtiques i només el 12% són rectores. En el nostre àmbit, el dels col·legis professionals, la col·legiació femenina en el seu conjunt és d'un 56%, però en els càrrecs directius d'aquestes institucions només un 12% són presidentes de Consells Generals de Col·legis. Un invisible «sostre de vidre» sembla aturar les dones a partir d'un cert nivell.

La bretxa salarial de gènere a Catalunya és del 26%, segons dades de l'Observatori de Treball d'aquest 2017. Una situació de desigualtat que s'observa així mateix en l'ocupació femenina: Segons dades de l'Institut de la Dona, el 2016 l'atur femení va ser del 21,4%, mentre el masculí era el 17%.

La igualtat i la no discriminació de gènere són drets fonamentals recollits per Nacions Unides i legislats per parlaments europeus i nacionals (a Espanya, Llei 3/2007, i a Catalunya, Llei 17/2015), però els efectes reals d'aquestes normatives no s'han traslladat a millores rellevants en les situacions denunciades en el moment de ser aprovades.

Encara avui més del doble de dones que d'homes es dediquen a tasques de la llar i la família, i quant als permisos per maternitat/paternitat, només un 2% corresponen a homes. Aquests problemes de conciliació entre la vida personal, laboral i familiar suposen no només la vulneració de drets i l'incompliment de lleis: són també una pèrdua de capital social amb efectes sobre l'equitat, la cohesió i el benestar. Estic convençut que la solució només arribarà si ho fem «corresponsablement», com un compromís de tota la societat en el seu conjunt.

Val la pena destacar iniciatives con la Taula Transversal de la Fundació Internacional de la Dona Treballadora (Fidem), que presideix l'empresària Joana Amat, que vol aglutinar el món empresarial, institucions, entitats i societat civil, i a la qual ja s'hi han adherit col·legis professionals com el nostre. Una taula de treball per aconseguir els necessaris canvis jurídics, però, sobretot, els culturals, per tal que l'home s'incorpori cada cop més al treball domèstic i a tenir cura de les persones dependents, al mateix temps que la dona s'incorpora al treball remunerat amb equitat.

Cal treballar per trencar el «sostre de vidre» que fa perdre talent femení ales organitzacions, però que també fa perdre l'aportació de la presència masculina a l'entorn familiar. Conjurem-nos tots i cadascun de nosaltres per potenciar la presència de les dones a posicions de responsabilitat a les organitzacions i facilitar la conciliació, i evitem així la fuga d'aquest valuós talent.