Les repercussions del brexit

El president de Cajamar ha convidat a una trentena d'empresaris assistents a l'acte a utilitzar aquest fòrum «com a instrument de debat d'aquelles qüestions d'interès per a les organitzacions que desenvolupen la seva activitat en la producció, transformació i comercialització d'aliments i begudes», i a conèixer de primera mà els punts de vista dels màxims responsables en aquells temes d'actualitat per al sector agroalimentari espanyol. El director general de Produccions i Mercats Agraris del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient ha indicat que «cal que tots els agents implicats: administracions públiques i sector privat comencin a preparar i a identificar aquells possibles punts de disrupció i els seus costos addicionals, baixant al detall, com quins productes exporten, quan exporten i a través de quina cadena logística s'exporten al Regne Unit». I ha afirmat que l'administració europea està treballant per assolir el millor acord possible, encara que no cal oblidar que es passarà de tenir intercanvis comercials amb un país membre de la UE a exportar a un tercer país. L'ambaixador britànic a Espanya ha assenyalat que «Regne Unit vol un acord el més senzill possible, amb els menors canvis possibles, i que el període transitori no sigui massa prolongat en el temps». I ha explicat que amb Espanya «esperem tenir una relació bilateral estreta que faciliti que les relacions comercials siguin lliures i senzilles per fomentar l'exportació, la importació i les inversions entre empreses dels dos països».

En aquest fòrum s'ha presentat també un informe d'Horacio González Alemany, de la consultora Thoffood, publicat per Cajamar amb el títol de Brexit i sector agroalimentari: on som i cap a on anem, en el qual s'aborden qüestions de màxima rellevància per a la indústria agroalimentària espanyola amb interessos en el mercat britànic.

Entre elles, com s'està duent a terme el procés de negociació entre la UE i el Regne Unit, amb dues fases ben marcades: una primera, la desconnexió, l'acord ha d'estar abans del 29 de març de 2019, d'acord amb l'article 50 del Tractat de la UE; i una segona, el model de relacions entre les dues parts a partir d'aquesta data. I tot això tenint en compte que s'ha establert que la negociació la duu a terme la UE i no els estats membres. De cada euro que el Regne Unit aporta al pressupost comunitari reverteixen 0,57 cèntims d'euros al sector agrari; és a dir, més de la meitat de la renda de l'agricultor britànic procedeix de les ajudes europees. D'altra banda, en coincidir en el temps el Brexit amb la reforma del pressupost comunitari i de les seves prioritats a partir del 2020, l'informe conclou que serà difícil mantenir els recursos que la UE destina a l'agricultura en nivells similars als actuals. Una cosa que sí que sembla clara és que la gestió serà més dificultosa i s'encarirà l'operativa. Tot i que encara es desconeix el model que regirà les relacions comercials, l'autor de l'informe destaca que el que sempre hi haurà serà un cost en termes aranzelaris i d'operativa de comerç exterior, incrementant el preu de les nostres exportacions al mercat britànic, així com la complexitat de les operacions comercials i els temps. Tenint en compte que el Regne Unit importa el 40% del seu consum alimentari total, principalment de països de la UE, encarirà els preus i els seus ciutadans mantindran el patró de consum que han tingut durant la crisi, tendint a realitzar les seves compres en supermercats de descompte i recerques d'ofertes. Tot això fa que les empreses agroalimentàries espanyoles s'estiguin plantejant en aquest moment com abordar qüestions com la pèrdua de competitivitat per la imposició d'aranzels, l'increment dels tràmits burocràtics i dels temps per a la inspecció de mercaderia, l'entrada de nous competidors de tercers països, així com la millora en el servei per ser més competitius. González ha afirmat durant la seva exposició que «qualsevol acord que s'assoleixi no pot ser igual de beneficiós del que tenim avui per cap de les parts, la qual cosa resulta kafkià». I ha explicat que «és probable que durant el període transitori l'acord que s'assoleixi tingui pocs frecs en normes tècniques i en termes aranzelaris». Les conseqüències que el Brexit tindrà per a l'economia espanyola són indubtables, atès que el Regne Unit és el setè soci comercial d'Espanya i el nostre quart client segons dades d'ICEX. A més el saldo comercial és positiu per a Espanya en 7.806 milions d'euros en 2016, sent la quarta destinació de les exportacions espanyoles al món i el sisè país d'origen del total de les nostres importacions. A més el pes del sector agroalimentari en les exportacions al Regne Unit suposen gairebé el 20% del total, destacant les fruites fresques, hortalisses, begudes -vins i espirituosos sobretot-, conserves de fruites i verdures, olis, pastisseria, preparats alimentaris, conserves de carn i de peix, i productes lactis -sobretot formatges.