En un any molt mogut, trasbalsat, l'economia de Girona s'ha confirmat, en paraules del president de la Cambra de Comerç, Domènec Espadalé, com una «illa» resistent, gairebé immune, a les turbulències provocades pel procés català, que avui afronta una nova jornada d'emocions fortes amb la votació que configurarà el nou Parlament que, al seu temps i si l'aritmètica postelectoral ho permet, elegirà el 131è president de la Generalitat.
En qualsevol cas, les empreses de la província encaren el 2018 més reforçades, ja que l'any que aviat s'acomiada «no ha anat malament». Una de les dades que validarien la tesi d'Espadalé: les exportacions de productes made in Girona a països de fora de la Unió Europea han crescut un 9% el 2017.
Fins aquesta setmana, la Cambra ha expedit 16.339 documents d'exportació, el tràmit preceptiu que han de superar les empreses amb presència en mercats extracomunitaris; l'any passat en va entregar 15.199.
Missions empresarials
Àfrica i Àsia, explica el responsable de sector exterior de l'entitat, Joaquim Maria Caula, es confirmen com a mercats emergents per a la indústria de la província.
En el primer continent, Sud-àfrica, Moçambic i Senegal són països que escalen posicions en el rànquing dels millors clients; en el segon, la Xina i Corea del Sud es confirmen com els principals mercats.
Vistos els resultats, les missions empresarials que la Cambra de Comerç ha programat per al 2018 es concentraran en aquests continents, en l'est d'Europa (Polònia; República Txeca), en Turquia i en estats que van ser territoris de la desapareguda URSS (Azerbaidjan i el Kazakhstan).
Des de l'entitat, que també situa els Estats Units com un dels principals importadors de productes gironins, confien que l'economia de la província mantindrà el bon ritme exportador els propers anys «si no es tanca cap frontera» ni «hi ha cap daltabaix».
En qualsevol cas, la Unió Europea es manté com el mercat principal, amb França, Alemanya i el Regne Unit al capdavant, i el sector carni -que representa el 40% de les vendes a l'exterior- i el químic lideren les vendes a fora.
I si la situació política, tal com sosté Espadalé, té efectes inocus per a les empreses de Girona en termes molt generalitzables -«hem rebut alguna queixa de boicot de les que venen a Espanya»; «les empreses que han marxat es poden comptar amb els dits d'una mà», comenta el president-, l'escassa inversió en infraestructures pot complicar-los el futur, adverteixen des de l'entitat.
L'alentiment de les obres d'ampliació de la carretera N-II en el tram Maçanet de la Selva-Sils i la no concreció del Corredor Mediterrani es mantenen a dalt de tot de la llista de preocupacions de l'equip directiu de la Cambra de Comerç, que subratlla, també, la necessitat que es facin realitats el baixador de l'AVE a l'Aeroport de Girona-Costa Brava i el tram de via internacional del centre intermodal de Vilamalla, dos projectes que impulsa la Generalitat, «tot i que li pertocaria fer-ho a l'Estat», recorda Domènec Espadalé.
Felicitació reial
La decisió presa pel ple de la Cambra el 6 d'octubre passat -tot just cinc dies després del referèndum- d'abandonar el patronat de la Fundació Princesa de Girona no ha estat cap impediment perquè ahir, precisament, Espadalé rebés l'habitual felicitació de Nadal del Rei Felip V. «En això ha estat correcte», assenyala el president, que no ha tingut cap contacte amb ningú de la Fundació.
