Miri al seu voltant. Compti el nombre de gadgets tecnològics i, sobretot, quant els utilitza. Calcular la que ha invertit en ells i el que genera, pot ser sense saber-ho, amb el seu ús, bé sigui per publicitat, per generació de dades, etc. Pensi els diners que gasta i el recurs que fa de sectors més «tradicionals» com la banca, les petrolieres, les telecomunicacions o les elèctriques.

Cada vegada destinem un major percentatge del nostre pressupost i temps a les noves tecnologies. Si no ho creu, analitzi els resultats de les empreses del Nasdaq. Les 100 primeres guanyen uns 300.000 milions de dòlars; tot l´Ibex 35 no arriba als 45.000 milions. En conseqüència, el valor de mercat d´unes i altres és també molt diferent: 7 bilions de dòlars davant de poc més de mig bilió de la nostra Borsa. Qualsevol d´aquestes 100 primeres accions de l´índex tecnològic capitalitza més de 10.000 milions d´euros. A Espanya no trobem més d´una dotzena amb aquesta xifra.

A diferència del que succeïa en l´any 2000, i tot i que al Nasdaq cotitzi un 25% per sobre, ara no hi ha bombolla. Avui és una realitat i hi ha beneficis (llavors no n´hi havia, només expectatives, que s´han complert, però 15 anys després). L´estructura de l´economia mundial està canviant, reflectint-se en les borses, i en conseqüència hem d´adaptar les nostres carteres d´inversió i dotar-les d´exposició al sector tecnologia. El problema és que amb prou feines trobem companyies del sector cotitzades a l´Ibex oa l´Eurostoxx 50, una mostra que a l´àrea euro hem estats «despistats» i no hem sabut identificar el motor del creixement.

Si volem invertir en tecnologia hem de recórrer a la borsa d´EUA i incorporar, entre altres, les anomenades FAANG (Facebook, Apple, Amazon, Netflix o Google). Però, i he aquí un altre element «impactant», també a la borsa xinesa. En aquest cas, les BAT (Baidu, Alibaba, Tencent). Qui pensi que la tecnologia és una moda passatgera, ha de romandre en sectors tradicionals, amb l´Eurostoxx com a paradigma (bancs, petrolieres, companyies de serveis públics, etc.) Això sí, que no esperi grans revaloritzacions dels preus atès que les expectatives de creixement del benefici per acció són limitades. Pot considerar aquesta part de la cartera com income, és a dir, la que genera una determinada rendibilitat per dividend, un "substitut» de la renda fixa. Però si vol poder tenir guanys en preus, és obvi que ha d´apostar per creixement (growth), amb el sector tecnologia com a principal exemple. Encara que a Europa no ho acabem de veure; encara que aquí rebutgem la proposta gairebé de forma automàtica perquè la primera idea que ens sorgeix és «bombolla».

Hem de girar la nostra vista cap als EUA (i hi ha qui no entén per què aquest país ha sortit molt millor de la crisi!) Però també cap a la Xina (hi ha qui pensa que l´avantatge competitiu de la segona economia del món només és fabricar manufactures barates!).