El canvi climàtic i l'agricultra el 2030

23.12.2017 | 01:34

ecordo, feia molt poc que m'havia incorporat com a professor de formació professional agrària a l'escola Bell-lloc del Pla, quan en una visita a la finca d'un alumne, havia plogut fort els dies anteriors, l'avi va deixar anar la coneguda frase: «Ponent té una filla a llevant. Quan va a veure-la, torna plorant», en veure que jo em quedava sorprès em va explicar que a Girona era habitual que les borrasques que es formaven a l'Atlàntic després de creuar la Península es reforçaven a la Mediterrània i produïen fortes pluges a la zona nord-est, concretament a les Comarques de Girona, omplint els pantans i garantint l'aigua per a consum humà i agrícola. En els últims anys veiem que disminueixen les llevantades, en l'última setmana hem viscut un cas clar amb l'Anna, la ciclogènesi explosiva, fins fa poc gota freda, que ha passat de llarg o se n'ha anat pel nord. I és que, encara que a alguns no ens agradi, s'està produint un canvi de clima. Aquesta realitat l'estem vivint de manera especial en l'agricultura. Davant d'aquestes circumstàncies ens preguntem que passarà a mitjà termini. Com afectarà el canvi climàtic l'agricultura europea el 2030? I és que els efectes que el canvi climàtic pot tenir en l'agricultura, alguns dels estem vivint ja, són una de les principals preocupacions, pel que implica en la producció d'aliments, de la societat, però també dels científics, que treballen per preveure'ls i per intentar atenuar. Un equip d'investigadors del Departament d'Economia Agrària de la Universitat Politècnica de Madrid acaba de publicar un estudi sobre els efectes biofísics i econòmics que el canvi climàtic tindrà sobre l'agricultura europea per a l'any 2030. L'estudi empra un enfocament de modelització bioeconòmica per analitzar l'efecte dels canvis en rendiment en la producció agrària considerant al mateix temps la resposta dels mercats. «Per a això combinem el model WOFOST, que simula els canvis induïts pel canvi climàtic en el rendiments dels cultius, amb el model agroeconòmic CAPRI. Amb aquest últim, estimem els efectes en termes de superfícies de conreu, produccions, preus i comerç agrari», explica María Blanco, investigadora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agronòmica, Alimentària i de Biosistemes i una de les autores de l'estudi. Atès que els efectes del canvi climàtic estan envoltats d'una gran incertesa, l'estudi dut a terme pels experts de la UPM preveu diferents escenaris potencials per al 2030. Aquests escenaris es construeixen combinant: 1) l'escenari socioeconòmic SSP2 ( Shared Socioeconòmic Pathway 2), que representa un desenvolupament socioeconòmic el 2030 en línia amb l'actual (mateixa tendència demogràfica, econòmica, tecnològica, institucional i social); 2) l'escenari d'emissions de gasos d'efecte hivernacle més extrem, corresponent al RCP 8.5 (Representative Concentration Pathway 8.5; 3) les projeccions climàtiques de tres models de circulació global (HadGEM2-ES, IPSL-CM5A-LR i MIROC); i 4) la fertilització carbònica, és a dir, grau dels efectes que el increment del CO2 atmosfèric tindrà en la productivitat dels cultius. «Els resultats biofísics mostren que els canvis en els rendiments estan fortament influenciats pel clima i per l'efecte de fertilització carbònica, produint-se un augment de la productivitat dels cultius a causa d'aquest últim efecte. A més, la magnitud dels efectes varia entre les diferents regions i cultius, sent el blat de moro un dels afectats més negativament a Europa», assegura Blanco. Les simulacions econòmiques plantejades pels investigadors demostren que els canvis en la producció agrària global són modestos en comparació amb els canvis en els rendiments de cultiu, a causa de la resposta dels mercats. «Això ens indica que l'ajust dels preus atenua parcialment els efectes del canvi climàtic sobre la producció agrària en l'àmbit mundial, tot i que aquestes conseqüències són molt dispars en els àmbits regional i sectorial». Els resultats d'aquest estudi posen en relleu el destacat paper del comerç com a mecanisme d'adaptació per compensar la disparitat regional pel que fa als efectes del canvi climàtic sobre la productivitat agrària. Així mateix, l'heterogeneïtat dels impactes en la producció observats a nivell regional dins d'Europa demostra la transcendència de les anàlisis en l'aspecte subnacional a l'hora de promoure el desenvolupament de sistemes agroalimentaris resilients al canvi climàtic. La importància d'aquest estudi, en què també participa el Joint Research Centre de la Comissió Europea, radica que contribueix a tenir meés coneixement sobre els efectes del canvi climàtic en l'agricultura sense oblidar el paper que el comerç pot jugar com a regulador. Els resultats de l'estudi han estat presentats a la International Technical Conference on Climate Change, Agricultural Trade and Food Security, organitzada per la FAO.

«El nostre objectiu és que el coneixement generat contribueixi a millorar el procés de presa de decisions polítiques en matèria agroambiental», assegura la investigadora de la UPM. Mentrestant ens plantegem com subsistir en casos imprevisibles. La preocupació dels agricultors es focalitza en la naixença i els problemes que pot causar la falta d'humitat. Però cal tenir clar que al llarg de la campanya són molts altres els problemes que poden presentar i que fan de l'assegurança l'única eina que garanteix les nostres produccions, ja que en tota la resta depenem del capritxós temps meteorològic. En la passada campanya l'assegurança agrària ha salvat moltes explotacions de la ruïna, ja que la collita es va quedar en alguns casos com a testimonial. L'assegurança agrària és l'única opció per assegurar collita.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook


Enllaços recomanats: Premis cinema