El secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, que va concedir l'entrevista després de participar en una conferència organitzada pel sindicat sobre salaris i pensions dignes, considera que aquests dos punts són part fonamental del treball de la central sindical per al nou any. Álvarez aposta a més perquè els acords de pujada salarial són d'obligat compliment per als empresaris.

Quines grans tasques pendents té el sindicat per a l'exercici que ve?

Tenim reptes fonamentals. El primer té relació amb el repartiment de la riquesa. El país està creixent i hi ha gent que està guanyant moltíssims diners. El problema és que, alhora, hi ha gent que treballa per seguir sent pobra, amb treballs de mitja jornada i jornada parcial. En definitiva, no s'han generat els mitjans per viure dignament.

Quines propostes d'actuació tenen sobre aquest tema?

Cal actuar sobre la qualitat en l'ocupació. La reforma laboral és la causant de la trencadissa actual del mercat de treball i, per tant, volem revertir els efectes negatius de la reforma. És necessària més estabilitat en els contractes, que els temporals obeeixin a raons temporals i que no siguin contractes indefinits camuflats, la qual cosa afecta els drets dels treballadors. I cal actuar en els salaris.

Demanen que cap salari estigui per sota de mil euros al mes.

Ha de concretar-se en les converses sobre negociació col·lectiva i va en la línia de repartir la riquesa que s'està generant. És un lema que ens acompanyarà el temps que sigui necessari, fins que tots els treballadors cobrin un mínim de mil euros al mes.

Consideren que és suficient per viure amb dignitat?

No, no és suficient. Però Espanya té 18 milions de treballadors i, més o menys, la meitat d'ells cobra menys de mil euros al mes. Ens sembla un objectiu que cal aconseguir per la via de la negociació col·lectiva.

I l'altre punt pendent?

Les polítiques socials. Hem de crear una renda mínima que garanteixi drets. No només des del Govern, també des dels ajuntaments. Començant per l'habitatge, que ha de ser part fonamental de les polítiques socials dels ajuntaments. Busquem un matalàs de protecció integral, i no com ara, que hi ha municipis que dediquen recursos, uns altres que no, i el mateix passa amb les autonomies.

Com estan les converses amb la patronal sobre la negociació col·lectiva?

Ni tan sols s'han obert les negociacions. Acabem de tancar l'acord per a un plantejament comú amb CCOO. Hi ha dos elements fonamentals en els quals tots dos sindicats coincidirem: els guanys de poder adquisitiu i el repartiment de la riquesa. Volem que els treballadors amb sous més baixos tinguin un creixement més alt. Això es donaria en empreses petites, en el sector serveis, que són els que més han sofert les conseqüències de la crisi.

Hi ha algun instrument perquè aquests acords es compleixin?

No hi ha instruments. Això no són convenis, són les bases per negociar. L'altra part no té cap obligació jurídica que puguem exigir. Es tracta més aviat d'una obligació política per al desenvolupament de l'acord, com també la tenim les organitzacions sindicals.

L'exigiran?

Sí, en aquest acord exigirem a la patronal que el compliment sigui sobretot en aquells llocs amb salaris més baixos i treballadors en una pitjor situació. On hi ha un sindicat fort, les pujades de sou s'aconsegueixen, en ocasions, sense necessitat d'aquest tipus d'acords.

Va anticipar una «primavera calenta» si no s'avança en negociació col·lectiva. Parla d'una vaga o no es veuen amb suficient força al carrer?

Tenim la força que ens dona la gent. Som conscients que el sindicalisme no passa pels seus millors dies. Hi ha gent interessada a desprestigiar-nos per treure'ns poder de negociació al mateix temps que es retallen els nostres drets. A la tardor no s'ha pogut avançar per la situació política del país, monopolitzada per Catalunya. Al gener això ha de canviar i que l'agenda social torni a formar part central del debat polític del país. Si no hi ha moviment per part de la patronal i del Govern, s'obrirà un procés de mobilitzacions de debò. Ja veurem com les concretem, però seran serioses.

Els qui comencen ara la seva vida laboral tenen la pensió pública garantida?

Per descomptat. No en tinc cap dubte. El sistema està garantit perquè sobre ell decidim els ciutadans, que hem de decidir si invertim en pensions públiques o en una altra cosa. No hi ha cap sistema més fiable i garantista que un de públic.

Cal pujar cotitzacions?

Caldria eliminar el topall de les cotitzacions socials i que les despeses de gestió de la Seguretat Social es financin amb càrrec als Pressupostos de l'Estat com es fa en països del nostre entorn. Aquesta mesura suposaria un estalvi de 4.500 milions a l'any. A més, caldria acabar amb les subvencions a la contractació, que no generen ocupació. Si un empresari contracta un treballador és perquè el necessita, no perquè la contractació està subvencionada. Si calgués deixar alguna ajuda a la contractació, també hauria de finançar-se amb càrrec als Pressupostos. La Seguretat Social se sanejaria en dos anys.