Si hi ha una cosa de la qual- presumeix el sector assegurador és de solvència. «Sense fer soroll i de manera molt modesta -afirma Javier Campo, director de Desenvolupament de Negoci de Santa Lucía- ha gestionat els seus compromisos sense escàndols, de manera modèlica». «I hem patit la crisi -postil·len a Unespa-, però no hem necessitat rescats. Semblàvem menys glamurosos, però la nostra imatge de professionalitat ha millorat».

No són amics del risc, venen actius a molt llarg termini, molt conservadors. Segons dades de ICEA, més del 70% de les seves inversions estan en renda fixa, preferiblement deute públic espanyol, i al voltant del 3% són immobles. El sector és el primer llogador d’Espanya. També aposta per la Borsa. La varietat de la seva oferta li permet mirar de tu a tu a la banca. Gairebé deu milions de persones estalvien a través d’aquestes empreses. Mouen un patrimoni que depassa els 200.000 milions d’euros. A més dels destinats a la cobertura de riscos, el sector disposa d’un ampli mostrari de productes d’inversió. Però si n’hi ha un que ha despuntat amb força i promet seguir creixent és la renda vitalícia.

«El Govern ho ha incentivat fiscalment -explica Carlos Esquivias, gerent de Vida y Pensiones d’Unespa- amb l’objectiu que l’estalvi de tota una vida sigui una jubilació». És per a persones d’entre 60 i 70 anys. Inverteixen un capital a canvi de rebre una renda mensual fins a la defunció. Serà més elevada si és pura, si no inclou el compromís de reintegrar la inversió als hereus. La novetat fiscal que el fa atractiu és que, si la inversió procedeix d’un guany patrimonial o del treball, com la venda d’un segon habitatge, de llicències de taxi o farmàcia o una indemnització per acomiadament, en reinvertir-se no tributa.

Vegem-ne un exemple: venem un segon habitatge per 240.000 euros generant una plusvàlua de 180.000. Caldria pagar a Hisenda uns 36.000 euros. Doncs bé, si invertim els 240.000 euros en una renda vitalícia, no paguem res. Aquest és el primer estalvi. Després, rebrem una renda al mes d’entorn de 1.000 euros que es revaloritza al voltant del 2% anual. Si l’inversor supera els 70 anys, d’aquests 1.000 euros només 80 es consideren rendiment. Hauria de pagar-ne 15,2 al mes a Hisenda. Això sí, en cas de rescat, l’empresa penalitza i Hisenda obliga a tornar els 36.000 euros pagant interès de demora.

Si els bancs venen productes d’estalvi, les asseguradores venen assegurances d’estalvi. Partint d’aquest concepte, en la gamma d’inversió disposen d’actius de vida-estalvi, que són fons que inclouen indemnització en cas de mort, o plans de previsió assegurats (PPA), tant individuals com col·lectius. La cartera en la qual inverteixen pot ser la mateixa que la de qualsevol fons de pensions o inversió, però a diferència d’ells, en els quals el client pot guanyar molt o perdre-ho tot, l’empresa garanteix que el capital dipositat al PPA no perd. La rendibilitat, això sí, sol ser més baixa.

Despunta també un nou concepte, el de productes destinats a cobrir el cicle de vida. Són gammes de fons i es fixa una composició de la inversió que es va modificant en funció de l’edat del client. Més pes de la renda fixa i menys de la borsa a mesura que passa el temps. «La carcassa està definida, és transparent -explica Campos, la contractes i te n’oblides». En definitiva, «l’assegurança -reconeix Esquivias- ofereix més garantia de conservar el capital. Potser, menys rendibilitat. O més, depèn del moment »