El Banc Central Europeu (BCE) va anunciar el mes d´octubre passat la reducció del programa de compra d´actius, també conegut com Quantitative Easing (QE), a partir de gener de l´any que ve. Tot i que la retirada d´estímuls serà gradual i no s´esperen pujades de tipus fins a mitjan 2019 l´any que comença d´aquí uns dies marcarà un punt d´inflexió per als mercats financers europeus.

El repte a què s´enfronta el BCE és doble: ajustar les condicions monetàries al positiu entorn econòmic, un creixement que és del voltant del 2% i una expectativa d´augment de la inflació des de l´1,4% actual, i, en paral·lel, evitar una sobrereacció de la renda fixa i de l´euro.

El BCE té com a objectiu principal l´estabilitat financera. Una forta apreciació de l´euro respecte al dòlar, com l´experimentada en els últims mesos per una millora de les expectatives de l´economia europea, podria pressionar a la baixa les expectatives d´inflació i impactar negativament en les exportacions de la zona euro. La prudència mostrada amb una gradual recalibració del programa de compres minimitza els riscos d´una sobrereacció del mercat. De cara a l´any que ve, l´evolució dels preus de la zona euro i, en última instància, qualsevol variable que la condicioni, seran qüestions clau que vigilarà el BCE.

En absència de tensions financeres o altres esdeveniments inesperats, que podrien retardar la normalització de la política monetària, els mercats començaran a anticipar durant l´any 2018 el següent moviment: la pujada de tipus.

Després d´uns quants anys de tipus d´interès negatius, els mercats financers europeus tornaran a operar en un entorn normal. Els tipus negatius clarament no ho són, i el seu manteniment excessivament prolongat només pot perjudicar famílies, empreses i l´estabilitat financera. El sector financer serà un dels més afectats. El seu compte de resultats es veurà afavorida per un increment de la rendibilitat després de més de cinc anys de caigudes en l´Euribor. L´impacte serà més positiu en aquells bancs en què predomini el negoci menudista i el crèdit a tipus variable. Si bé és cert que la pujada dels tipus d´interès implicaria un major pagament d´interessos per a empreses i particulars, el creixement de l´economia i l´ocupació, juntament amb el progressiu despalanquejament del sector privat, tendiran a contrarrestar aquest efecte. En aquest entorn, caldria esperar que les entitats financeres espanyoles fossin les clares guanyadores en comparació dels seus homòlogues europees.

El sector financer europeu comença a veure la sortida del túnel després de més de deu anys de crisi. Disposar d´un sistema financer sòlid, solvent i rendible beneficia tant els seus accionistes com els seus clients. Una major rendibilitat sobre el capital, especialment si supera el seu cost, haurien de comportar més ganes d´invertit i un positiu horitzó borsari. D´aquesta manera la banca podria complir el seu principal objectiu: donar suport al creixement econòmic a través de finançament a empreses i particulars.