L'expresident de Bankia Rodrigo Rato apel·larà davant la justícia a la «fiscalització» dels supervisors, el Banc d'Espanya i la CNMV, en Bankia, entitat «monitorizada» que va complir «en tot moment amb tots els requeriments, recomanacions i directrius que li van ser dirigits» des d'aquestes institucions.

Així consta en el seu escrit de defensa, en el qual reitera que tant la integració de les set caixes, com la formulació dels comptes i la posterior sortida a Borsa i el desenvolupament de Bankia i de la seva matriu, BFA, van ser «objecte d'anàlisi i supervisió per les autoritats competents en cada matèria», a les quals «corresponia vetllar per la correcta aplicació de les normes vigents».

Remet d'aquesta manera a l'actuació del Banc d'Espanya i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), els alts funcionaris de la qual van ser apartats de la causa per l'Audiència Nacional després de considerar que la seva actuació «mai podria encaixar en termes penals de cooperació o complicitat» en ser l'elaboració dels comptes una obligació «exclusiva i excloent» dels administradors.

En el document, Rato explica que si aquests no «han estat subjecte de reprovació, és senyal inequívoc que la seva actuació va ser correcta i, necessàriament, la dels administradors de les entitats, en observar els mandats i recomanacions d'aquelles institucions».

Assegura que els gestors del grup «no tenien pràcticament cap flexibilitat per comptabilitzar les deterioracions en una forma diferent de com ho van fer» al moment de la creació de Bankia, «minuciosament supervisada pel Banc d'Espanya».

L'exdirector gerent de l'FMI descarta així les acusacions per falsedat comptable i rebutja les conclusions dels perits judicials Antonio Busquets i Víctor Sánchez, que el maig passat van ratificar davant el jutge instructor Fernando Andreu que els comptes emprats per Bankia per al seu debut «no reflectien la seva imatge fidel».

Un fet que, en opinió de tots dos experts, «fa falsos tots els comptes de BFA individuals i consolidats des de les de 2010, els de constitució del SIP (fusió de les caixes), als reformulats de 2011», i la informació continguda en el fullet informatiu.

Ara l'exministre al·ludeix al peritatge de part realitzat per catedràtics de la Universitat Carlos III de Madrid, que sostenen que els estats financers empleats per Bankia per a l'operació «no contenien errors».

L'escrit destaca que «ha quedat plenament acreditat que existien provisions genèriques i específiques suficients» davant eventuals deterioracions, com explica la Fiscalia Anticorrupció, que reconeix que l'entitat disposava a març de 2011 de 3.027 milions d'euros, fons «materialment suficients».