Els primers dies de cada any són una porta per mirar què ens portaran els dos mesos següents. En el terreny de la ciència i la tecnologia, hi ha alguns que s'atreveixen a treure la bola de vidre i a concretar per on discorreran els avanços. Jim Al-Khalili, un britànic d'arrels iraquianes, professor de Física Teòrica a la Universitat de Surrey i conegut divulgador científic, perfila a The Guardian les tres vies principals de progrés per al 2018.
La primera serà la de les noves teràpies genètiques. «Aviat podrem eliminar, de manera molt precisa, un gen defectuós responsable de cèl·lules malaltes i reemplaçar-lo per una versió saludable, que funciona correctament», destaca. El 2017, els Estats Units ja van aprovar algun d'aquests fàrmacs, en concret un destinat a tractar el tipus de leucèmia més comuna entre els càncers infantils del país. A més, com a mostra d'aquests avenços, fa pocs dies un estudi preliminar de l'Escola de Medicina David Geffen, d'Ucla, als Estats Units, ha aconseguit en animals de laboratori indicis de supressió, o eradicació fins i tot, del virus de la Sida.
El segon front que, segons Al-Khalili, marcarà l'avenç científic aquest any serà el de la intel·ligència artificial i la robòtica. El maneig i anàlisi de grans quantitats de dades, el conegut com a Big Data, està en un moment clau. La recerca en aquestes muntanyes de dades de patrons per «predir» comportaments que ara no aconseguim controlar, ens canviarà la vida. Al-Khalili és dels optimistes. «Si bé cal establir normes per a això, no es preocupin massa: Skynet encara no es farà càrrec del món», escriu en al·lusió a la supercomputadora de les pel·lícules de Terminator, on les màquines s'han apoderat del món dels humans.
El tercer gran vector de desenvolupament de 2018, segons aquest científic, serà l'energia i en especial els sistemes d'emmagatzematge. I aquí caldrà parlar de les superbateries, que alimentaran des dels nostres telèfons mòbils els nostres cotxes elèctrics. A la revista Wired també van mirar el futur fa només uns dies. I ho van fer recolzant-se en el passat, en aquell món ideal anomenat Futurama que va finançar General Motors i que va idear Norman Bel Geddes per a la Fira Mundial de Nova York de 1939. Predeia el món de 1960 i com solucionaria el problema d'unes ciutats dominades per l'ús personal i massiu de l'automòbil. Wired, citant diversos experts urbanistes, assegura que aquest és el moment de pensar un nou Futurama per al nostre segle.
