any no ha estat fàcil per als agricultors de Catalunya. Als problemes generals que comentarem cal afegir els que fan referència a les mogudes que aquest any s'han produït, en la participació en manifestacions, en preses de posició davant la visió independentista i especialment en la venda de productes agroalimentaris en algunes zones de la resta de l'Estat.

En termes generals el camp ha tancat un any difícil per la pertinaç sequera -que va minvar produccions, però no va impedir recollir dades històriques en exportació- i està rebent el 2018 pendent del «pacte d'Estat per l'aigua» i de les propostes de reforma de la futura PAC, en què Espanya «es juga» 7.000 milions anuals en ajudes.

En diverses declaracions fetes per representants de les cooperatives i les organitzacions agràries com Assaja, COAG i UPA ho han apuntat, entitats que també fan referència a la preocupació per les conseqüències del Brexit i els acords comercials amb tercers països. Així, Cooperatives insisteix en el problema de l'aigua i demana que no s'utilitzi a l'agricultura com a «moneda de canvi». El president de l'entitat, Àngel Villafranca, ha recordat que 2017 ha estat molt complicat per a gairebé tots els sectors per les adversitats climàtiques -gelades, pedregades i sequera-, el que «ens fa mirar al canvi climàtic». «Què fem amb l'aigua és una altra de les assignatures pendents del camp», perquè s'han de millorar regadius i redistribuir l'aigua, amb una adequada gestió hídrica nacional. Per a 2018, defensa que la futura PAC post 2020 garanteixi pressupostos suficients -malgrat l'amenaça de retallades després del Brexit- i que els acords comercials que negocia la Unió Europea (UE) no utilitzin l'agricultura «com a moneda de canvi», a més d'advocar per avançar en qüestions com el relleu generacional o la integració de les cooperatives agràries. Per la seva banda, Asaja veu que la sequera ha marcat 2017 i miren a l'any que demanant infraestructures en matèria d'aigua. El president, Pedro Barato, ha subratllat també la situació de sequera -que ha impactat amb especial duresa a Castella i Lleó i conques del Xúquer i Segura- i, per tant, els «molts problemes» per als cultius de cereals i la disminució de les collites de vi i oli d'oliva, a més de la «inclemències» meteorològiques que han afectat el sector hortofructícola. La ramaderia, tot i que atabalada per la sequera, s'ha beneficiat de l'obertura de mercats exteriors -com el turc, el japonès o el xinès-, fet que ha contribuït que els preus s'estabilitzin. Per al 2018, Barat urgeix un pacte d'Estat de l'aigua que impulsi les infraestructures -«si volem mantenir l'agricultura productiva»- i potenciar les assegurances agràries perquè algunes comunitats autònomes «no posen res» per ajudar a la contractació.

En el cas de COAG insisteixen que la millora de la renda agrària "no ha arribat als agricultors" i mira amb esperança el Reglament Òmnibus. El secretari general de l'entitat, Miguel Blanco, ha qualificat de "preocupant" la situació d'aqüífers i embassaments per l'escassetat de pluges, i ha recordat que si continua la situació les conseqüències es viuran també amb duresa al camp en 2018. Sobre la renda agrària de 2017 -que creix el 4,93%, fins a 28.462.000 d'euros, segons les dades oficials-, i que comentem en l'article de cap d'any, Blanco considera que aquests beneficis no han arribat als agricultors i assegura que, de fet entre 2013 i 2017, «la renda agrària ha baixat el 11,5%». No deixa i ser una apreciació de l'organització. Creuen que 2018 serà «crucial» per l'aplicació del reglament Òmnibus des de gener i per la presentació en el primer semestre de les propostes de reglaments de la futura PAC post 2020; a més de pel previsible tancament de l'acord de la UE amb Mercosur, que podria afectar sectors com sucre o boví.

Finalment, la UPA celebra que acabi «un any horrorós» i ja pensa en mobilitzacions si no es prenen mesures. Per el seu secretari general, Lorenzo Ramos, «acaba un any horrorós; dolent en tots els sentits», amb problemes de gelades, sequera i incendis que van deixar grans danys econòmics entre els agricultors i ramaders, a més de baixos preus en origen i l'encariment de costos de producció.

Cal reconèixer que la sequera no només ha deixat fortes pèrdues als agricultors i ramaders aquest any, sinó que repercutirà en 2018 perquè no s'han pogut fer moltes de les sembres de tardor, ni treballar les terres, i la situació de gairebé totes les conques hidrogràfiques «és preocupant». Aquesta organització, coneixem la ideologia que la sustenta, que estudiarà mobilitzacions per al 2018, ha denunciat «la inacció del Govern, que sembla que està en funcions encara», i de les comunitats autònomes, perquè les administracions no adopten mesures, tot i que en els anys 93, 94 i 95, quan una forta sequera va afectar al sud del país, hi va haver ajudes directes per al camp. Com a conclusió podem dir que gràcies al porcí i els baixos preus dels pinsos eviten la caiguda de la renda agrària. No hi ha dubte que el increment obeeix fonamentalment a un augment del valor a la producció animal (xifra rècord amb 49.192.000 d'euros) per la pujada de preus en sectors tan potents com el porcí (+ 10,6%), 3a en importància després fruites i hortalisses, i aus (pollastre i gall dindi + 10,7%). A tot això, s'uneix el descens dels costos de producció de l'1,3%, per uns menors preus en pinsos (influència de les cotitzacions internacionals a la baixa de les matèries primeres), rúbrica que marca la tendència global d'aquesta partida per el seu elevat pes sobre la resta de despeses (49,4%).