El rei Felip VI va subratllar al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, que la Constitució «no és un simple ornament», sinó l'expressió de la voluntat dels ciutadans espanyols, i per tant el «pilar» de la seva «coexistència democràtica», motiu pel qual «mereix el màxim respecte» de tothom.
En el seu primer discurs davant un fòrum que reuneix l'elit política i econòmica mundial, el cap d'Estat no va evitar parlar de la «recent crisi» a Catalunya, a la qual s'ha referit com «un intent de minar les regles bàsiques» del sistema democràtic espanyol.
A més, va aprofitar per deixar clar que Catalunya és «veritablement una part fonamental de l'ànima d'Espanya» i de la seva «identitat diversa».
El Rei va defensar que aquesta crisi deixa una lliçó important no solament per a Espanya, sinó per a totes les democràcies, i és «la necessitat de preservar l'imperi de la llei com una pedra angular precisament de la democràcia i de respectar el pluralisme polític i el principi bàsic de la sobirania nacional que, de fet, pertany a tots els ciutadans».
Així, va destacar que els desacords i disputes polítiques «han de resoldre's d'acord amb les regles democràtiques» i amb els valors establerts en la Constitució i en les normes democràtiques. Espanya, va afegir Felip VI, és un país que compleix la llei, on «preval la seguretat jurídica i per tant la Constitució i les lleis són efectivament aplicades».
El cap d'Estat va recordar que aquest any se celebra el 40è aniversari de la Constitució, la qual cosa va considerar una «oportunitat perfecta» per reivindicar la «importància duradora de l'esperit d'enteniment i solidaritat» que va permetre a Espanya «embarcar-se en un camí de pau, llibertat i prosperitat» com mai abans en la seva història.
La Transició, va puntualitzar, va ser «una història d'èxit exemple a tot el món», que va reunir els espanyols en una causa comuna: la construcció d'una «nova Espanya» i acolliria la diversitat donant, al mateix temps, «un autogovern extens, profund i significatiu», en un nivell que, va dir, no és «fàcil de trobar en altres països». En aquest sentit, va defensar que Espanya és «una democràcia madura, sòlida i forta», una de les 19 que la Unitat d'Intel·ligència de The Economist considera «democràcies plenes».
En l'àmbit econòmic, va posar l'accent en la recuperació després d'una crisi que va tenir «conseqüències doloroses». «Espanya té ara una economia molt competitiva i representa una oportunitat d'inversió excel·lent», va recalcar.
Això sí, encara que va posar en valor l'atractiu inversor d'Espanya i l'existència d'empreses capdavanteres en nombrosos sectors, va reconèixer que la millora econòmica ha de permetre no només combatre l'atur sinó «reduir les diferències econòmiques i la desigualtat social, afavorint la indispensable cohesió social amb un creixement econòmic més inclusiu».
El Rei va remarcar que la UE és l'expressió més completa del projecte espanyol, ja que el projecte europeu ha ajudat a apuntalar» la democràcia espanyola, desenvolupar l'economia i compartir els valors i la cultura.
Mirant al futur, va assenyalar que hi ha importants reptes pels quals la cooperació europea és l'única solució, tal com s'ha vist amb la crisi de l'euro, les dels refugiats i migrants, els atemptats terroristes i els nous desafiaments de seguretat, «sense oblidar el repte que plantegen la tecnologia i la revolució digital».
Per això, va explicar que Espanya defensa una «refundació de la UE», és a dir, una transformació de llarg abst però aplicada pas a pas, de manera pragmàtica, en assumptes com la Unió Econòmica i Monetària i la defensa, amb la finalitat última d'una «unió política més estreta».
