Un empleat amb Salari Mínim Interprofessional (SMI) necessitaria treballar 71 anys per aconseguir el sou anual dels millor pagats a Espanya, on els salaris més baixos van disminuir entre 2008 i 2016 un 15%, el mateix percentatge que l'increment registrat pels sous més alts en el mateix període. Així es desprèn de l'informe «Realitat o ficció? La recuperació econòmica, en mans d'una minoria», elaborat per Oxfam Intermón, que reflecteix que a Espanya la recuperació econòmica ha afavorit quatre vegades més els rics que la resta de la població i el 10% més ric de la població concentra ja més de la meitat de la riquesa total (53,8%), més que l'altre 90%.

L'informe estableix que l'evolució del repartiment de la riquesa a Espanya confirma la seva «injusta distribució», ja que l'1% de la població més rica concentra una quarta part de la riquesa (25,1%), gairebé el mateix que el 70% de la població (32,1%).

Des de l'any 2000, el 50% més pobre a Espanya ha vist caure la seva participació en la riquesa estatal en gairebé un punt percentual, passant del 10,9% al 10,2%, mentre l'1% més ric ha augmentat la seva participació en prop de cinc punts percentuals, passant d'acumular el 20,4% al 25,1%. Així mateix, l'informe assenyala que, com en el cas de la renda, la recuperació econòmica no només està servint per perpetuar, sinó també per incrementar la desigualtat de riquesa.

Entre 2016 i 2017, l'1% més ric va capturar el 40% de tota la riquesa creada, mentre que el 50% més pobre amb prou feines va aconseguir repartir-se un 7% d'aquest increment. Solament a l'últim any, quatre nous multimilionaris espanyols van entrar a formar part de la llista creada per la revista Forbes, que ja inclou 25 multimilionaris espanyols.

Quant als salaris, l'estudi d'Oxfam Intermón reflecteix que mentre que la remuneració dels treballadors no ha recuperat encara els nivells del 2009, els beneficis empresarials ho van fer dos anys abans i es van situar, en el segon trimestre del 2017, un 8,3% per sobre del registrat en el primer trimestre del 2009. Així, des del primer trimestre del 2012 la productivitat per hora treballada ha crescut deu vegades més que el salari mitjà per hora treballada.

Segons Oxfam Intermón, la distribució salarial, de nou, premia els qui gaudeixen dels salaris més alts. Tenint en compte les dades de l'Agència Tributària, el salari mitjà del 0,03% de la població amb rendes més altes va ser de 29,4 vegades el salari mitjà estatal, incrementant-se des del 2011, quan va ser 25,5 vegades més alt.

Això suposa que una persona treballadora mitjana a Espanya hauria de treballar més de 29 anys per aconseguir el mateix salari que obtenen en un any els qui se situen en el tram més alt. Un treballador que cobri el salari mínim necessitaria treballar 71 anys.

Pel que fa a les empreses cotitzades a l'Ibex 35, assenyala que la polarització salarial manté el seu curs, atès que mentre que el 2014 un treballador mitjà d'una empresa de l'Ibex havia de treballar 84 anys per igualar el salari anual del primer executiu de la companyia, el 2016 aquesta xifra es va elevar fins als 112 anys. La xifra s'elevava fins als 207 anys si es compara amb el salari mínim mitjà de les companyies de l'Ibex 35.

Aquesta evolució dels salaris més alts contrasta amb l'evolució dels salaris més baixos, que entre 2008 i 2016 s'han reduït en un 15%, mentre que els salaris corresponents al tram amb salaris més alts ha crescut un 15,2% durant el període de referència.

De fet, gairebé la meitat dels espanyols pensa que l'ingrés es distribueix de manera extremadament o molt desigual, i més de la meitat dels ciutadans considera que els ingressos haurien de distribuir-se de manera més equitativa, segons l'estudi.

Actuar contra la desigualtat

Un 73% està d'acord que la distància entre rics i pobres és massa gran, al mateix temps que un 68% considera que és impossible o difícil que els ingressos s'incrementin quan es treballa dur, fet pel qual un percentatge similar (67%) advoca per actuar contra la desigualtat de manera urgent o molt urgent.

L'informe denuncia que el sistema fiscal també contribueix a generar desigualtat, entre d'altres raons perquè són els assalariats els que suporten principalment el sistema tributari, davant d'empreses i capital. Detalladament, el 83% de la recaptació fiscal el 2016 va provenir de l'IVA, l'IRPF i altres impostos pagats fonamentalment per famílies, mentre que l'impost de Societats va aportar el 12% de la recaptació total.