La volatilitat és un concepte eminentment estadístic, però que cada vegada té més pes al món financer. La podem definir com la variació dels rendiments d'un actiu (acció, renda fixa, fons) respecte a la mitjana durant un període determinat. Per exemple, la volatilitat d'una acció és la variació dels rendiments diaris respecte a la mitjana durant 3 mesos. La seva equivalència en l'estadística és la desviació estàndard, que mesura el grau de dispersió entre la rendibilitat diària i la seva mitjana. Quan aquesta volatilitat es compara amb la volatilitat del mercat se l'anomena beta.

Bàsicament, hi ha dos tipus de volatilitat: la volatilitat històrica i la volatilitat implícita. La volatilitat històrica és la que se sol utilitzar més freqüentment, a més de ser la més senzilla de calcular. És la variabilitat de la rendibilitat respecte a la mitjana de la rendibilitat durant un determinat període històric. La volatilitat implícita és una predicció futura i s'assumeix que és la volatilitat futura que espera el mercat. Com tota estimació, pot canviar si modifiquem les hipòtesis del model a partir del qual es calcula, per això cal prendre-la com el que és. Sol ser una mesura de les expectatives del mercat i s'usa molt en l'operativa d'opcions financeres.

La volatilitat a la borsa sol associar-se al risc, i això en gran mesura és per la teoria moderna de carteres, que va ser ideada el 1952 per Harry Markowitz, que el 1990 va guanyar el Nobel d'economia. Bàsicament, el que pretén és calcular la rendibilitat esperada d'acord amb la rendibilitat passada. A més, s'ha utilitzat com una forma d'obtenir la distribució òptima dels actius d'una cartera, assumint que es pot reduir el risc total combinant actius amb volatilitats no correlacionades.

Per als seguidors d'aquesta teoria, la volatilitat és un risc. No obstant això, per a molts grans inversors com Warren Buffett, Peter Lynch, Howard Marks o Francisco García Paramés, la volatilitat és una oportunitat. Així mateix, se sol indicar que en basar-se en volatilitat històrica, ningú ens diu que en el futur hi hagi el mateix comportament. A més, només es basa en termes estadístics, i no té en compte variables qualitatives de les empreses. L'exemple més recent de volatilitat extrema el vam viure el dia del Brexit, quan els mercats van obrir amb caigudes properes al 20%, sobretot a Europa, però en poques setmanes tot es va recuperar. Durant aquells dies els indicadors de volatilitat es van disparar a màxims.