Els experts parlen ja d'una economia que deixa enrere la recuperació per embarcar-se en un cicle d'expansió, que té com a meta més immediata la recuperació dels nivells d'ocupació previs a la crisi. L'exdirector executiu del Fons Monetari Internacional (FMI) Juan José Toribio veu una economia assentada en uns fonaments més sòlids que mai i els desafiaments més grans de la qual procedeixen de la política.

Les previsions per al 2018 apunten a una desacceleració de l'economia per la fi d'alguns dels vents de cua. Coincideix amb aquesta postura?

L'economia espanyola està vivint una inèrcia i una dinàmica molt positiva que no és fàcil de parar, encara que tot fa pensar que el creixement econòmic el 2018 serà positiu però una mica inferior al de l'any 2017. Això es deu a l'augment dels preus de l'energia, pels tipus d'interès, que tard o d'hora pujaran, encara que no sembla que això s'hagi de produir durant l'any 2018, i per l'apreciació de l'euro, que pot frenar una mica el creixement.

Sobre què se sustentarà aquest creixement?

Estem en una fase de creixement sa, sense inflació i que continuarà sent així. És un creixement basat en inversions en béns d'equip i en exportacions i això continuarà l'any que ve. És un creixement generador d'ocupació i amb superàvit de balança de pagaments. Mai en la història vam tenir aquesta sèrie de característiques tan positives.

Els experts adverteixen que els majors riscos per a l'economia estan en la política i no en la mateixa economia...

Així és. Els majors riscos sembla que procedeixen de la política. A escala interna, per la situació a Catalunya, i fora de les nostres fronteres tant per les pressions en un Orient Mitjà productor de petroli i de gas natural, com pels canvis polítics als Estats Units pel programa erràtic de Trump, que és positiu en temes com la reforma fiscal però negatiu per la seva insistència a tornar al proteccionisme.

Quin impacte tindrà per a Espanya la progressiva retirada d'estímuls del Banc Central Europeu?

A Espanya es podria dir que la política monetària ens la injecten en vena. Els baixos tipus d'interès a nosaltres ens beneficien molt perquè som el país amb una major proporció d'endeutament a tipus d'interès variable, especialment pel crèdit hipotecari, que està lligat a l'euríbor. Segurament, si pugen els tipus d'interès, Espanya serà un dels països més perjudicats, encara que insisteixo que no està previst que això succeeixi l'any 2018, encara que de cara al 2019 sí que hauríem d'anar-nos preparant.

Aquest replegament del BCE tindria la seva contrapartida en una escalada de l'euro. En què ens beneficia i en què ens perjudica?

La pujada de l'euro pot tenir efectes negatius sobre l'economia espanyola, però són molt matisables. Gairebé el 65% del comerç exterior és amb països de la zona euro, amb els quals compartim moneda i on ja no hi ha efecte divisa. I no obstant això, l'apreciació de l'euro sí que té algun avantatge. En primer lloc, Espanya és un país fortament inversor en l'exterior i així es fa més barat. A més, Espanya importa 450 milions de barrils de petroli a l'any, i un euro fort palía l'efecte inflacionari de l'escalada del preu del petroli, que puja amb força quan es mesura en dòlars, però que en euros és més reduïda.

L'euro fort conté la inflació, però en els últims anys no s'han apreciat fortes pujades de preus ni tan sols quan la moneda estava feble. Quins factors expliquen aquesta situació?

L'absència d'inflació s'està produint a pesar fins i tot de liquiditat injectada pels bancs centrals. El que està succeint és que un alt percentatge d'aquesta liquiditat està sent emmagatzemada per famílies i empreses per reduir el seu endeutament i no està generant pressions sobre els mercats de béns i serveis. D'altra banda, hi ha els forts increments de la productivitat que han tingut lloc especialment en la indústria de països amb costos laborals molt més baixos, que estan mantenint a ratlla la inflació. En tot cas, entenc que aquestes taxes d'inflació menors del previst no haurien de posar nerviosos als banquers centrals. Jo crec que un món sense inflació i amb estabilitat en preus és molt més sa que un d'inflacionari.