El progrés social de les comarques gironines té dues velocitats. És una obvietat: les comarques de la costa, que tenen una estructura productiva fonamentada en els serveis i la construcció, estan perdent el tren de l'avanç social. L'Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva són les tres comarques que arrosseguen el conjunt de la demarcació per sota dels nivells de Catalunya

Les dades, que ha posat sobre la taula l'informe de la Fundació Catalunya Europa Una anàlisi del progrés social a la demarcació de Girona de Marc Tataret i amb la supervisió de Jordi Angusto, conclouen que «la situació de l'educació i l'habitatge a la demarcació és pitjor que la mitjana de Catalunya». Segons l'estudi són l'habitatge i l'educació dos dels factors on Catalunya treu pitjor resultat respecte a altres regions d'Europa i Espanya. I en el cas de Girona la situació s'agreuja.

Angusto va ser l'encarregat d'aclarir com la bombolla immobiliària, el turisme, la crisi i la immigració - sense caure en la xenofòbia- són clau en la caiguda.

En l'estudi concreten que els mals resultats de Girona als components on Catalunya presenta un major dèficit de progrés social poden ser explicats d'acord amb l'estructura productiva de la demarcació, fortament lligada al turisme i la construcció, i amb l'increment de la pressió demogràfica experimentat a la demarcació en els darrers 30 anys, amb l'arribada de nouvinguts i una important població estacional.

El dictamen tracta de donar una visió de la situació de la demarcació de Girona i les seves principals ciutats als tres principals punts que l'Índex de Progrés Social Regional Europeu (EU-SPI) assenyala com a problemàtics per a Catalunya: Habitatge, Educació i Mercat de Treball i Qualitat Democràtica. L'estudi inclou una anàlisi individual i també comparativa entre Catalunya i Llenguadoc-Rosselló per a contextualitzar les dues regions, i analitzar la seva evolució en el període 2000-2014

Els apartats del Social Progress Index en els quals Catalunya presenta majors problemes són Habitatge, Accés al Coneixement Bàsic i Drets Personals, i el Languedoc-Roussillon presenta una millor puntuació als tres components tot i tenir un PIB per càpita més baix. Els apartats del Social Progress Index en els quals Catalunya destaca en l'àmbit europeu són Nutrició i Cures Mèdiques Bàsiques i Salut i Benestar.

Taxes d'escolarització molt baixes

En la part final de l'estudi s'analitza amb detall la situació a Girona en dos dels aspectes més crítics. La demarcació presenta unes taxes d'escolarització als 17 anys molt baixes, així com unes taxes d'estudis superiors sobre els estudis totals igualment minses en comparació amb la resta de Catalunya.

Respecte a l'habitatge, Girona és la demarcació que compta amb una major preeminència de les segones residencies arreu de Catalunya, i també d'habitatges buits. El creixement basat en la construcció de segones residències consumeix intensivament un recurs no renovable com és el sòl i grans quantitats d'aigua, electricitat i altres serveis, que requereixen grans inversions per al seu subministrament, amb un fort impacte sobre el territori.

En analitzar els dos factors, l'estudi constata les dues velocitats: una forta divisió dins del si de la demarcació de Girona, amb comarques que presenten resultats als indicadors d'educació i habitatge propers o fins i tot superiors a la mitjana de Catalunya (La Garrotxa, el Pla de l'Estany) i comarques que presenten uns resultats molt inferiors a la mitjana de Catalunya (Alt Empordà i Baix Empordà). En les excepcions, l'estudi assenyala que caldria veure per què la Cerdanya, tot i ser la comarca gironina amb una major especialització en el sector serveis, en el sector construcció i en el sub-sector hosteleria i tenir una gran presència d'habitatges secundaris, té una de les taxes d'educació als 17 anys més altes de tota la demarcació de Girona.

La presentació de l'estudi va anar a càrrec de l'economista i exalcalde de Figueres Joan Armangué, que va posar en relleu que la pèrdua de la renda a les comarques gironines ha estat d'un 25%, mentre que a Catalunya la mitjana ha estat d'un 5%. Armangué va assenyalar que l'informe pretén posar els punts sobre els elements delicats que frenen el dinamisme social i econòmic gironí.