Els preus de l'habitatge en lloguer s'han disparat a la ciutat de Girona fins a xifres de rècord. La capital gironina ja se situa un 15% per sobre dels màxims aconseguits en el cim de la bombolla immobiliària. Girona se situa en la sisena posició d'entre les onze capitals que tenen el dubtós honor de tenir els preus superiors als que es registraven abans del boom, segons un estudi realitzat per Idealista.

Segons l'informe, la ciutat en la qual més s'han incrementat els lloguers des de màxims aconseguits fa deu anys ha estat Las Palmas de Gran Canària, on en l'actualitat els preus són un 31,4% més alts que els registrats en aquells dies. Per darrere, li segueixen Santa Cruz de Tenerife (24%), Palma de Mallorca (19%), Màlaga i Barcelona (15,7% en ambdues). Tot seguit se situa Girona (14,9%), Madrid (12,5%) i Alacant (0,9%).

En totes les altres capitals analitzades pel portal (en 35 de les 46 ciutats), els preus del lloguer es mantenen per sota dels assolits entre els anys 2007 i 2008. De fet, a Granada, per exemple, estan un 0,9% per sota del màxim aconseguit, mentre que a Valladolid estan un 2,1% més barats.

A Valladolid la segueixen Còrdova (-3%), Ourense (-3,1%), Tarragona (-3,2%) i Salamanca (-5,1%). La ciutat en la qual la diferència amb el punt àlgid és més acusada és Saragossa, on els preus són ara un 36,7% més barats.

A més, també es troben en aquesta situació Guadalajara (-27,3%), Cadis (-27,1%), Albacete (-20,9%), Santander (-20,4%), Castelló (-19,7%) i Lleida (-18,5%). Amb diferències superiors al 15% també es troben, Toledo (-17,5%), Àvila (-17%), Logronyo (-16,7%) i Ciudad Real (-15,7%).

El cap d'estudis d'idealista, Fernando Encinar, creu que el mercat del lloguer encara està patint tensions en algunes zones, encara que per a la majoria del país el nivell de preus encara està allunyat del registrat durant la bombolla.

Per Encinar, aquesta polarització del mercat està marcada per la recuperació «a dues velocitats» del mercat immobiliari i d'una major tracció econòmica del sector turístic, que és capaç de generar més ocupació en unes zones que en unes altres.

«La recuperació econòmica és una realitat i cada vegada són més les persones que desitgen accedir a un habitatge en lloguer, mentre que els criteris de riscos per a la concessió d'una hipoteca segueixen sent estrictes i exigeixen comptar amb un elevat nivell d'estalvis, que no estan a l'abast de tothom", ha recordat Encinar, després d'apuntar que això és el que fa que segueixi creixent la demanda dels lloguers a un ritme superior al que ho fa l'oferta.

Així, el cap d'estudis considera que és necessari que es fomenti l'aparició de més habitatges en lloguer, que s'eliminin barreres per a la construcció de nous habitatges i que es transformi la cultura d'habitatge protegit en venda en una nova cultura de lloguer.

També considera que es podrien establir mecanismes que ajudin a finançar a aquelles persones que sí que podrien fer front al pagament de la quota hipotecària, però que no compten amb estalvis suficients.