«El creixement de l'economia espanyola es manté sòlid tot i la tensió a Catalunya»

d'Anàlisi Macroeconòmica del BBVA Research. Va ser sotsdirector de l'Oficina Econòmica del President del Govern a l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero, va dirigir l'Institut d'Economia Internacional, ha estat conseller de les entitats públiques Sepes i CDTI, consultor extern de l'OCDE i de la Comissió Europea, i va ser nomenat pel Govern com a membre del Comitè d'Experts sobre el Factor de Sostenibilitat del Sistema Pú- blic de Pensions.

Espanya està preparada per seguir creixent sense els vents de cua?

Aquests vents de cua han ajudat en els últims anys, però han estat els mateixos per a altres països del nostre entorn que han crescut menys que Espanya. El context internacional per a l'economia espanyola segueix sent favorable. Els bancs centrals avancen cap a la normalització de la política monetària i l'activitat en el conjunt de l'eurozona s'accelera amb taxes de creixement per sobre del 2%.

El Brexit i Catalunya són els principals riscos per a l'economia espanyola?

Les incerteses exteriors són ara menors que fa un any, quan no es coneixien les polítiques que havia de posar en marxa el nou govern dels Estats Units i Europa tenia per davant un exigent calendari electoral. El Brexit segueix sent un

element d'incertesa i demà se celebraran eleccions a Itàlia, on alguns partits volen reobrir el debat sobre l'euro.

I en l'àmbit intern?

Els riscos interns segueixen estant dominats per les incerteses polítiques. Malgrat les tensions a Catalunya del passat mes d'octubre, el creixement de l'economia espanyola es manté sòlid. A més, la prima de risc ha disminuït. Al setembre de l'any passat fregava els 120 punts bàsics i ara estem en

80. S'ha produït una normalització. No obstant això, també es mantenen altres incerteses per la falta d'acords polítics, per exemple amb els pressupostos de l'Estat o de l'alentiment de les reformes estructurals necessàries per seguir reduint la taxa d'atur, per avançar cap a un mercat de treball més eficient i equitatiu o per assegurar l'estabilitat pressupostària.

L'augment de la demanda domèstica i de les exportacions estan compensant la caiguda del turisme pel problema català?

Si, hi ha una consolidació del creixement del consum privat i s'acceleren les inversions i les exportacions. En canvi, en el turisme ja s'esperava un alentiment perquè un terç del creixement dels últims anys estava vinculat a la inestabilitat d'altres països del Mediterrani. En el turisme caldria apostar ja no tant per la quantitat com per la qualitat, perquè, encara que no augmenti el nombre de visitants, sí creixi la despesa que fan.

El Govern ha introduït incentius als plans de pensions privats. Cal veure-ho com una oportunitat o com un perill?

Cal veure-ho com una ajuda per tenir dos pilars molt sòlids. D'una banda, un sistema públic de pensions i d'una altra un sistema privat complementari. Les crítiques que els incentius a l'estalvi privat per a la jubilació persegueixen privatitzar el sistema públic de pensions no tenen sentit. Només cal dissenyar un bon sistema de repartiment i, simultàniament,

incentivar l'estalvi en sistemes complementaris de capitalització, permetent que la gestió sigui pública o privada, com succeeix a altres països desenvolupats.

Com quins?

Doncs com Suècia i altres països europeus. Cal millorar la contributivitat i transparència del sistema introduint com més aviat millor comptes individuals (nocionals) de repartiment, que tinguin en compte tota la carrera laboral. I assegurar la progressivitat mitjançant pensions mínimes amb una capacitat adquisitiva blindada, que garanteixin la suficiència quan no s'hagi estalviat o cotitzat el necessari. A més, cal introduir comptes de capitalització d'adhesió automàtica, amb aportacions de treballadors i empreses durant la carrera laboral.