Els preus màxims i mínims de l'habitatge a Espanya segueixen sent un 35% inferiors als del «boom immobiliari» de 2008, segons un informe elaborat per la societat de taxació independent TecniTasa. A les zones més benestants de les principals ciutats espanyoles, el preu de l'habitatge és de mitjana el 2018 un 30% més baix que fa deu anys, mentre que els habitatges més barats del mercat han reduït el seu cost un 40%.

Concretament, l'estudi assenyala que entre les diferències de preus a les zones més cares de les ciutats a l'última dècada destaquen les que es donen a la zona de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, on el 2017 es podia adquirir un pis de 135 metres quadrats per 353.700 euros davant dels 783.000 euros que valia una dècada abans, i al Paseo de Almeria i la Rambla Federico García Lorca d'Almeria, on el 2017 el preu del metre quadrat arribava als 4.500 euros i ara tot just supera els 2.000.

Ens els preus mínims també s'aprecien diferències. En aquest cas destaca Osca. El 2008 es podia comprar a la zona del Perpetuo Socorro d'aquesta ciutat aragonesa un pis de 60 metres quadrats per 99.000 euros, un preu que avui s'ha reduït un 75% fins a poder adquirir-lo per 24.000 euros.

Amb la variació de preus experimentada a Osca al capdavant del rànquing, l'informe revela que Madrid, concretament la zona de San Cristóbal de los Ángeles, és el segon lloc d'Espanya en el qual més ha variat el preu de l'habitatge respecte el 2008 . A aquest barri de la capital la diferència de preus arriba al -65,88%. En tercer lloc hi ha Terol, on s'han depreciat els preus un 64,83% en els darrers deu anys i el segueixen de prop Guadalajara i Còrdova, on els preus han baixat en alguns barris un 64,39% i un 64,32%.

A la banda contrària se situa Melilla. La ciutat autònoma amb prou feines ha experimentat variació en el preu de l'habitatge, havent baixat en els últims anys només un 2,3%. També destaquen en aquest sentit Zamora, on s'ha experimentat un descens mínim del 9,18%; Santander, on el preu ha variat al carrer Cuesta del Hospital un -11,82%; Soria, ciutat en la qual el barri del Claverón ha vist com ha baixat el cost del metre quadrat un 16%; i Badajoz, el barri antic de la qual només ha vist modificat el cost de l'habitatge en un -26%.

Són les zones més acomodades d'algunes ciutats les que mantenen el preu del metre quadrat més proper als nivells de 2008, i entre elles destaquen el Carrer Serrano de Madrid, on amb prou feines ha baixat un 5% en els últims 10 anys i la zona propera a l'Ajuntament a Lugo, amb un descens lleugerament superior al 5%.

Molt a prop, amb un descens ja de dues xifres, hi ha la Gran Via de Múrcia, on el 2008 un habitatge de 100 metres quadrats tenia un valor de 445.000 euros, i ara tot just superaria els 400.000 euros; la zona centre d'Elx, lloc en el qual el cost ha baixat un 8% i Las Canteras a Las Palmas, on la diferència de preu respecte abans de la crisi és del 8,8%.

Ourense i Toledo, al contrari de la resta de ciutats incloses a l'estudi, han vist com els seus preus s'han elevat durant els últims deu anys. Concretament, en el cas de la ciutat gallega, els preus se situaven el 2017 un 5,67% per sobre que en període previ a la crisi, i en de la capital castellanomanxega, al seu barri antic el valor del metre quadrat ha passat dels 3.700 euros per metre als 3.740 euros.

La llista dels carrers més cars d'Espanya està encapçalada pel carrer Serrano del centre Madrid, on el metre quadrat costa 9.530 euros de mitjana, un 4,7% menys que el 2008. Per darrere hi ha el Passeig de Gràcia de Barcelona, amb 9.140 euros per metre quadrat; l'avinguda de la Llibertat de Sant Sebastià, amb 7.370 euros per metre quadrat de mitjana, i Puerto Banús, a Marbella, on el preu per metre quadrat arriba als 5.670 euros.

En contraposició a aquestes zones de luxe se situen algunes zones de Castelló i Talavera de la Reina, on hi ha el metre quadrat més barat, seguides del barri d'Osca Perpetuo Socorro, l'il·licità Carrús i els alacantins Joan XXIII i Segundo Sector.