«És necessari eliminar la competència fiscal a la baixa de les autonomies»

Per exemple, per a un contribuent que és empresari i té negocis a diverses autonomies, la complexitat és enorme, la seva empresa necessita conèixer moltíssima legislació. Les autonomies han legislat molt. Quan ho fan sobre els impostos d'àmbit estatal ho tenen millor per revisar el compliment fiscal, però quan creen tributs necessiten disposar de mitjans per controlar, inspeccionar i la resta de gestions que comporta un impost. Això implica que en ocasions el que recaptes suposa molt poc comparat amb l'esforç que cal fer. Per això solem dir que, en lloc de crear molts impostos és millor crear-ne menys i que siguin efectius. No s'hauria de tenir una gran quantitat de tributs propis com Catalunya, que n'ha creat divuit, perquè necessites una parafernàlia que no et compensa. Millor pocs i que recaptin.

Un altre efecte ha estat la competència fiscal entre autonomies. Tot i que els experts parlin de corresponsabilitat i federalisme fiscal, al ciutadà li costa

pair que pel mateix es tributi tan diferent entre una comunitat i una altra...

No tenen sentit situacions com la següent: Una persona fa una donació a un fill que viu a Madrid i un altre que viu a Astúries; el primer estarà exempt de tributar i el segon haurà de pagar una suma important. Cal repensar això. Hi ha autonomies que tenen una gran capacitat econòmica i de generar ingressos tributaris i d'altre tipus, i poden per això provocar la competència, rebaixant impostos perquè obtenen els recursos per un altre lloc. Altres autonomies no ho poden fer. Aquesta competència a la baixa és necessari eliminar-la.

Com seria l'harmonització fiscal que vostès defensen per posar ordre?

Ens basem en l'«informe Lagares» (l'estudi d'experts sobre el sistema tributari elaborat el 2014). El lògic seria que la majoria dels impostos autonòmics tinguessin com a origen un mínim i que a partir d'aquí cada territori els pugi si així ho considera. La competència a la baixa no pot ser, crea un desequilibri que entre altres coses porta al desconcert del contribuent.

Quan parla d'autonomies amb capacitat econòmica que desencadenen la competència es refereix a Madrid, afavorida per la seva condició de capital. És la seva una competència fiscal deslleial?

El que exerceix és una atracció

total. No sé si es pot parlar de deslleialtat, perquè la Constitució ha permès aquest tema i no sóc qui per qüestionar-ho. Però el més lògic seria tenir una tributació mi-nima per a tothom. També que aquesta possible deslleialtat de la qual parla es pugui convertir en solidaritat: Les autonomies eco- nòmicament fortes han d'ajudar les febles, sinó el desenvolupament autonòmic sempre serà desigual; creixeran les grans capitals

que tenen gran poder d'atracció empresarial i la resta patiran moltíssim.

Reben un nombre rellevant de consultes de contribuents acabalats que volen canviar d'autonomia per tributar menys?

Ens pregunten molt. Però hi ha una condició no senzilla de complir i és que has de viure durant un temps en aquesta altra autonomia per tenir-hi una residència fiscal efectiva. Evidentment, per a qui té negocis i empreses i la seva vida en un determinat lloc no és senzill. A més, anar-se'n a un altre lloc pot ser més barat en relació a determinats impostos, però no per a altres. És veritat que alguns empresaris s'estan plantejant residir a Madrid, principalment per tenir l'avantatge que, en cas de mort, la possible herència tingui una menor tributació. Compensa en casos de patrimonis molt alts. Per a altres, aquestes maniobres són costoses i poc efectives.

Hi ha una tendència favorable

al fet que desaparegui l'impost de successions...

Hi ha gent que pensa que està molt bé perquè afavoreix la igualtat d'oportunitats. Els grans patrimonis han de donar suport a les famílies amb menys recursos, contribuint a la formació d'una classe mitjana potent. És una visió. Una altra és la dels que opinen que aquest tribut es podria suprimir i substituir per un impost a la sortida, és a dir, que en lloc de pagar-lo quan reps els béns en herència dels teus familiars, ho facis quan els vens, perquè no hi hagi falta de liquiditat. Els qui el volen suprimir han de recordar que al final l'Estat i les autonomies necessiten ingressos per mantenir la seva capacitat de despesa, de manera que el sistema tributari el que faria al final seria crear noves figures impositives o canviar les existents

És oportú reforçar el finançament de les pensions amb impostos?

És un tema molt complex. Els impostos no poden amb tot. El sistema tributari està per al que està: recaptar per gastar. Com a economista, un pot dir que el millor és que hi hagi més activitat econòmica, que el país sigui més productiu, que les nostres empreses siguin capdavanteres... És el veritablement important. Si això no funciona en la seva plenitud, mirar cap al sistema tributari perquè ho arregli tot és impossible. El sistema té la seva limitació: quan augmenta l'activitat, puja la recaptació; quan cau, s'ensorra. La resolució dels grans problemes no passa només pels impostos, hi ha d'haver altres mesures, entre elles incentivar l'economia productiva.

Una altra forma és reforçar la lluita contra el frau fiscal. És alarmant l'economia submergida?

Vam fer al seu dia un informe en què vam calcular que era menys d'un 20% del PIB. Hi ha determinades activitats que sempre seran difícils de controlar, però Hisenda ha fet ara un canvi significatiu en la lluita contra el frau. El nou Subministrament Immediat d'Informació per a l'IVA li donarà molt bons resultats a l'Agència Tributària, perquè disposarà d'una enorme quantitat de dades dels contribuents. L'Administració tributària i la societat en general han de posar més el focus en determinades activitats noves. De vegades es triga a reaccionar davant activitats noves que estan en el mercat i en ocasions utilitzant mitjans fraudulents. Estem veient també com se'ns escapen de tributar algunes grans multinacionals.

Quin tipus de respostes es poden donar a aquestes pràctiques?

A escala internacional. Potser Europa hagi d'arribar a acords per repartir-se les bases imposables, la tributació dels beneficis de determinades companyies. Per exemple, aquestes grans tecnològiques que solen concentrar la declaració dels seus impostos en països amb baixa tributació.

Les estadístiques suggereixen que hi ha una important bossa de frau en autònoms i professionals, els qui declaren per a l'IRPF ingressos mitjans inferiors als dels assalariats...

Pot ser un indicador d'evasió, però també que els petits negocis pateixen molt. És possible que evadeixin aquells que manegen diners líquids o que fan transaccions difícils de controlar. Però que gran part dels empresaris i professionals tinguin rendes no molt altes ve de la crisi.

Avancem en consciència fiscal?

Crec que sí. Els contribuents veuen que el nivell de vida ha crescut i que l'Agència Tributària disposa de més mitjans de control, de manera que la consciència fiscal és obligatòria.