Les pensions dels espanyols perdran poder adquisitiu «durant diverses dècades» amb l'aplicació de l'índex de revaloració que des de 2014 substitueix el mecanisme que abans preservava el poder adquisitiu dels jubilats pujant les seves nòmines segons la inflació. Una anàlisi signada per l'economista Àngel de la Fuente i uns altres dos investigadors de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) sosté que les reformes de les pensions de 2011 i 2013 afavoreixen la «sostenibilitat» del sistema a llarg termini, però el seu principal efecte advers, argumenta aquest grup d'experts, serà una forta pèrdua de la capacitat de compra i, amb això, de la renda real dels pensionistes. De la Fuente i els seus companys aposten, com a mesura pal·liativa, per «blindar» les prestacions més baixes, actualitzant-les segons els preus. El treball el signen amb l'expert en hisenda Ángel de la Fuente (també director de Fedea), Alfonso Sánchez, professor de Cunef i de la Universitat Complutense de Madrid, i Miguel Ángel García Díaz, de la Universitat Rey Juan Carlos. Consisteix en una projecció a llarg termini (període 2016- 2070) sobre la salut financera de la Seguretat Social i els factors de risc.

Reformes

L'anàlisi parteix d'un escenari demogràfic i econòmic (creixement de la productivitat, de l'ocupació i de la inflació) anàleg al que usa en els seus propis estudis la Comissió Europea. «Sota aquest escenari, les reformes del sistema de pensions engegades pels dos últims governs espanyols (PSOE i PP) bastarien per contenir el nivell de despesa durant les properes dècades, mantenint-lo en nivells que no plantegen greus problemes de sostenibilitat», escriuen els autors. Al mateix temps, els ingressos del sistema de pensions contributives (cotitzacions socials) es mantindrien en nivells inferiors al 9,5% del PIB, romanent per llarg temps en nivells inferiors a les despeses.

Aquí ve el problema de la revaloració: com que el mecanisme aprovat el 2013 -i la derogació del qual demanen les organitzacions de pensionistes que s'han mobilitzat i la major part de l'oposició política- impedeix pujar la pensió més del 0,25% quan existeix dèficit en els comptes de la Seguretat Social, la situació descrita «es traduirà en la pràctica congelació de les pensions una vegada concedides durant diverses dècades».

Efectes secundaris

«Fins ben entrada la dècada dels 60, per tant, les pensions creixerien a una taxa anual del 0,25%, molt per sota de la inflació prevista (2% de mitjana), amb la consegüent pèrdua de poder adquisitiu al llarg de la vida dels pensionistes», exposa l'informe. De quin volum seria aquesta pèrdua? Considerant que l'esperança de vida després dels 65 anys està en dues dècades, s'estima que un jubilat mitjà es deixarà el 30% del seu poder de compra per la reforma de 2013. La de 2011 va consistir en un augment gradual de l'edat legal de jubilació, fins a situar-la en 67 anys el 2027, i a ampliar de 15 a 25 anys, també gradualment, el període de la vida laboral que es té en compte per calcular la base reguladora sobre la qual al seu torn es determina la quantia de la pensió dels nous jubilats. Aquesta reforma reduirà les despeses i tindrà per als futurs pensionistes un impacte que la Comissió Europea ha xifrat així: la pensió inicial, que fins ara suposava com a mitjana gairebé el 80% del l'últim salari, baixarà al 60% el 2030 i a menys del 50% el 2050.

Els economistes de Fedea opinen, no obstant això, que per l'augment esperat de la productivitat aquesta retallada no serà tan agressiva per a la renda dels jubilats. Que sigui així dependrà en tot cas de la qualitat del creixement econòmic i que aquest es converteixi en un augment efectiu dels salaris.

Pal·liatius

Els economistes de Fedea són contraris a prescindir de les reformes de 2011 i 2013. «D'haver-se mantingut sense canvis el sistema existent abans de 2011 (amb jubilació als 65 anys i pensions actualitzades amb la inflació, entre altres coses), d'acord amb les nostres previsions la despesa en pensions assoliria gairebé el 21% del PIB al començament dels anys cinquanta». Això és, la despesa duplicaria l'actual en relació a la riquesa nacional. Finançar amb impostos els 5,3 punts de PIB anuals que, segons aquesta argumentació, s'estalvien amb les reformes requeriria un esforç equivalent a augmentar el tipus mitjà de l'IRPF en un 70%, «i creuar els dits perquè la mesura no tingui efectes adversos sobre l'ocupació i la producció, la qual cosa sembla molt improbable», segons De la Fuente, Sánchez i García.

L'informe aposta per mantenir les reformes i desaconsella en particular tornar a la regla que actualitzava les pensions segons la inflació, petició central de les mobilitzacions de jubilats i dels partits de l'esquerra. Es reconeix per a una part dels pensionistes, els que tenen prestacions més baixes, que la pèrdua de poder adquisitiu «és un problema seriós que segurament exigirà la presa de mesures pal·liatives amb certa premura».

Entre les opcions possibles, l'equip de Fedea aposta per «blindar la pensió mínima». Suposaria que les pensions més baixes (inferiors comunament a 800 euros) passarien a revaloritzar-se segons la variació del cost de la vida, però no la resta. El cost, «assumible» segons l'informe, equivaldria a pujar la recaptació de l'IRPF el 5,8% a l'any.