Els comptes de Rajoy inclouen pujades extra per a la majoria dels pensionistes gironins. El Govern intenta guanyar impuls polític amb una expansió de la despesa i de les rebaixes fiscals dirigida principalment a jubilats, funcionaris i treballadors mileuristes

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va presentar el projecte de comptes públics com «els pressupostos dels pensionistes, dels funcionaris i dels treballadors amb rendes mitjanes i baixes». Aquesta espècie d'eslògan posa el focus sobre els grups socials que, segons el Govern, són beneficiaris principals d'una expansió de la despesa pública (1,6% abans de costos financers i sense explicar la Seguretat Social) i d'una nova tanda de rebaixes en l'IRPF. Anant cap a un intens cicle electoral (comicis autonòmics a la major part d'Espanya i municipals el 2019 i generals el 2020), l'equip de Rajoy intenta guanyar impuls oferint, entre altres mesures, pujades extra per a una majoria dels pensionistes, el col·lectiu que amb més ressonància s'ha mobilitzat en contra de polítiques del PP.

La base macroeconòmica del projecte de Pressupostos és l'estimació, revisada a l'alça, que l'economia espanyola creixerà aquest any a una velocitat del 2,7%. Això afavorirà -van defensar els ministres d'Hisenda i d'Economia, Cristóbal Montoro i Román Escolano,- que els ingressos tributaris creixin el 6% en relació amb la recaptació de 2017 i que el dèficit públic baixi del 3,1% al 2,2% compromès amb la UE.

Encara que el Banc d'Espanya ja ha vaticinat que hi haurà dificultats amb el dèficit, l'equip econòmic del Govern sosté que la disciplina que ve de Brussel·les (Espanya segueix aquest any sota el Protocol de Dèficit Excessiu) serà compatible amb una expansió de la despesa i de les rebaixes tributàries els detalls de les quals s'exposen en els següents punts.

Pensions

Ciutadans, primer partit a anunciar el seu suport als comptes, havia anticipat que les pensions més baixes pujarien el 2%. El que va rebre llum verd del Consell de Ministres va més enllà tant en la quantia com en el perfil dels beneficiaris: 6,7 milions a tot Espanya, segons el Govern, i al voltant de 100.000 a comarques gironines (gairebé dues terceres parts les pensions que es cobren a la demarcació), segons un càlcul elaborat amb dades de la Seguretat Social.

En cas d'aprovar-se tal qual el projecte de Pressupostos, la revaloració serà del 3% per a les anomenades pensions contributives mínimes i per a les no contributives. En el primer grup estan compresos uns 28.000 pensionistes gironins i en el segon, gairebé 5.000 més. Habitualment, les pensions mínimes són inferiors a 700 euros, de manera que la pujada seria d'uns 20 euros al mes. Les no contributives passen en molt pocs casos dels 400 euros. La revaloració del 3% suposarà per a aquest grup com a molt 12 euros al mes.

El Govern afegeix una pujada que estima en el 2% per a una part de les vídues, que es beneficiaran d'una millora en la fórmula de càlcul de la pensió. Falta la lletra petita del reglament que regularà aquest canvi, determinant per conèixer el nombre de beneficiaris i l'increment efectiu de les pensions.

També es plantegen altres increments, de l'1,5% i de l'1%, per a prestacions diferents de les mínimes i que tenen quanties inferiors als 860 euros al mes. A comarques gironines es cobren unes 96.000 pensions que a priori compleixen aquesta condició. En tots els casos comentats, les revaloracions d'entre l'1% i el 3% s'aplicarien amb caràcter retroactiu des de gener i substituirien a la pujada del 0,25% que va desencadenar les mobilitzacions dels jubilats. El cost de la revaloració extra de les pensions suposa 1.000 milions d'euros.

IRPF

Les rebaixes de l'impost de la renda pactades pel Govern amb Ciutadans suposen 2.000 milions més. S'eleva de 12.000 euros bruts a 14.000 el llindar a partir del qual el treballador o pensionista està obligat a tributar i augmenta la reducció per rendes del treball per als qui estan entre els 14.000 i els 18.000 euros. Encara que Montoro va parlar de 3,5 milions de contribuents beneficiats (entre ells, un milió de pensionistes), el sindicat de tècnics d'Hisenda, Gestha, va subratllar que una alta proporció de ells ja estan exempts d'IRPF per circumstàncies familiars (per exemple, els treballadors casats i amb fills). Els principals destinataris, va afegir Gestha, seran els treballadors mileuristes sense fills. S'estableixen així mateix noves deduccions (1.000 euros per despeses de guarderia, entre elles) o se n'hi afegeixen altres (per família nombrosa). Els canvis en l'IRPF es refereixen a la quota estatal de l'impost. Les autonomies hauran de decidir si els estenen a la porció sobre la qual tenen competències per legislar.

Ocupació pública

A més d'una pujada salarial fixa de l'1,75% per al conjunt dels empleats públics, el projecte de Pressupostos inclou les primeres partides per equipar el sou de policies i guàrdies civils a la remuneració que tenen els agents autonòmics. I s'afegeix una oferta pública d'ocupació per cobrir 8.110 vacants, en la seva majoria per als cossos i forces de seguretat de l'Estat.

Inversió

Els detalls de tots els capítols del Pressupost es coneixeran la setmana vinent, quan el projecte iniciï la seva tramitació parlamentària. Montoro va avançar que la inversió en infraestructures augmentarà el 16,5% en relació amb el 2017, any en el qual aquesta partida de la despesa va marcar el nivell mínim de l'última dècada. També es reforça el 8,3 per cent els diners per a R+D+i i els fons per a beques puja el 2%, i es confirma l'ampliació del permís de paternitat de quatre a cinc setmanes.