13 de abril de 2018
13.04.2018

La privacitat i la robotització centren el debat dels reptes del canvi digital

El director general de la Fundació La Caixa, Jaume Giró, considera que cal assumir que les novetats del progrés poden ser utilitzades per bé i per mal · Alfredo Pastor alerta que l'automatització afecta a l'estructura del salaris i la qualitat del treball

14.04.2018 | 00:54
La intervenció de l´ex-secretari d´Estat, Alfredo Pastor, en les jornades del Museu del Suro.

El mal ús de la tecnologia és un dels principals reptes que pot trobar-se la societat per construir un món millor. No es tracta només de les pràctiques perverses, sinó també de l'impacte en l'estructura social del canvi digital. A la Trobada Cap Roig d'Economia i Reptes Socials, que es va inaugurar ahir a Palafrugell, tant la privacitat com l'automatització del treball es van convertir en exemple de les dificultats que entranya la transformació digital.

La privacitat a internet va ser un dels riscos analitzats, especialment des que ha estat protagonista en les últimes setmanes per la filtració de dades de Facebook. El director general de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró, va obrir la sessió com a responsable de l'entitat organitzadora i va iniciar el seu discurs amb una frase del filòsof Walter Benjamin que advertia que «no hi ha cap document de la cultura que no ho sigui també de la barbàrie».

Giró va recordar que l'objectiu d'aquestes jornades de Palafrugell, que afronten la seva segona edició, és reflexionar sobre la transició cap a una societat més oberta i va insistir que, en el moment de canvi actual, cal assumir que les novetats del progrés poden ser utilitzades per bé i per mal.

Totes les tecnologies poden ser emprades «de manera lloable i perversa», va assenyalar el director general de la Fundació Bancària La Caixa, que es va referir a camps on els avenços són «espectaculars» com «la robòtica o la intel·ligència artificial».

El títol de l'edició d'aquest any de la Trobada Cap Roig és «Perquè ningú es quedi pel camí», i Jaume Giró va subratllar que el món està ara en un «encreuament» en el que ha d'elegir i en el que pot «somiar a estendre de manera universal el benestar».

No obstant això, «planeja l'amenaça que aquests instruments se'ns escapin de les mans», segons Giró, qui espera que reflexions com les d'aquestes jornades serveixin per proposar solucions que evitin que algú es quedi al marge del progrés.

La Trobada Cap Roig ha comptat en aquesta primera sessió amb debats com el que han protagonitzat la científica Cristina Pujades i el filòsof i periodista Josep Ramoneda, que també van al·ludir en els seus parlaments a la privacitat a internet com una clau de l'orientació futura de la humanitat.

Pujades, que és a més catedràtica de la Universitat Pompeu Fabra, es va referir concretament al cas de Facebook i ha subratllat que tecnologies com la intel·ligència artificial tenen «riscos».

La científica va vincular als avenços tecnològics l'aparició de moviments socials com la Primavera Àrab, el 15-M o l'independentisme a Catalunya.

L'eix de la discussió per a Cristina Pujades és que s'identifiqui la ciència ben aplicada de la que no ho és i va defensar que la política s'aproximi a la tecnologia i als centres de coneixement.

Josep Ramoneda va destacar que, sens dubte, la societat està «en curs d'un gran salt» i que hi ha un malestar per assumptes com el de la privacitat i la falta d'intimitat vinculada a les xarxes socials que es canalitzen a través de diferents vies que van des del Brexit a l'aparició de Podem o de l'independentisme català.

L'autoritarisme postdemocràtic

Per a Ramoneda, «l'equilibri entre mercats i estats és fonamental» i va advertir del perill que es doni pas a un «autoritarisme postdemocràtic» que, al seu entendre, està «en l'ambient» i que representa la Xina.

Després d'una pausa, el professor emèrit de l'IESE Alfredo Pastor va abundar en les condicions econòmiques per anar cap a un món millor. Pastor va assumir que els dos principals reptes són la globalització i la digitalització. En la seva dissertació, va voler centrar-se en el segon aspecte i va remarcar que el 95% dels treballs són susceptibles de ser digitalitzats. L'antic secretari d'Estat del govern de Felipe González afirma que els robots i l'automatització només han començat i és difícil saber-ne les conseqüències.

Per a Pastor, «el més probable és que es creïn més llocs de treball dolents que bons, i que desapareguin els que no són dolents ni bons». En aquest sentit, va apuntar que veurem «un augment de la polarització de l'estructura de la feina, amb feines més especifiques i amb algunes de més dolentes». I així mateix afirma que l'automatització també afavorirà la polarització dels sous i que aquesta tendència anirà en augment.

Pastor va apuntar que no es poden «fer grans prediccions sobre destrucció de llocs de treball, però no hem de ser optimistes donat que la creació de llocs de treball no serà homogènia».

Com a dificultat afegida en el món digital, el professor de l'IESE va assenyalar que «la velocitat del canvi sempre serà més gran que la d'adaptació, que és una forma subtil de dir que el canvi passa i molta gent es queda enrere».

En resum, la digitalització genera riscos sobre els llocs de treball, els sous i la qualitat del treball. I va posar l'exemple dels nous treballs creats per Amazon en magatzems que no són millors que els de la indústria d'inicis del segle XX i que a més estan molt més controlats.

Segons Pastor, la robotització implica les empreses, els governs i els ciutadans. Va assegurar que l'actual mercat com està ara no farà res per arreglar els problemes que genera el canvi i hauran de ser els governs els que intervinguin. En aquest sentit va apuntar a la necessitat de millorar la velocitat d'adaptació al canvi, mitjançant l'educació i de controlar també els canvis tecnològics i la innovació.

La trobada també va comptar ahir amb la participació dels economistes Miquel Puig i Modest Guinjoan, la sociòloga de la Universitat de Girona Cristina Sánchez Miret i els científics Lluís Torner, director de l'Institut de Ciències Fotòniques, la biòloga Montserrat Vendrell, del fons de ciències de la vida Alta Life Sciences, o Raphael Minder, corresponsal de The New York Times a l'Estat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Enllaços recomanats: Premis cinema