El Fons Monetari Internacional (FMI) ha augmentat en quatre dècimes la previsió de creixement d'Espanya per al 2018 i la situa ara al 2,8%. Així ho indica l'organisme en les seves previsions de primavera, on també pronostica un creixement del 2,2% per a l'any vinent, una dècima més que en l'anterior informe. Pel que fa a l'atur, l'FMI preveu que se situï al 15,5% el 2018 i baixi fins al 14,8% l'any vinent. A l'informe, l'organisme internacional diu que Espanya «hauria d'intentar reduir més la dualitat del mercat laboral» i les diferències entre els contractes temporals i permanents, així com també promoure les polítiques laborals pels joves i els aturats de llarga durada.

En el seu informe, l'FMI també alerta sobre «l'elevat» nivell de deute a Espanya i altres estats europeus com Itàlia, i diu que calen «millores» per promoure una «baixada ferma» dels nivells d'endeutament.

A l'Eurozona, la previsió de creixement per aquest any se situa al 2,4% del PIB, i baixa fins al 2% el 2019. Pel que fa a les principals economies de la Unió Europea, l'FMI preveu un creixement del 2,5% aquest any i del 2% el vinent a Alemanya, i del 2,1% i el 2% a França. A Itàlia, el creixement pel 2018 es pronostica de l'1,5% i per l'any següent de l'1,1%.

La notable alça en les previsions de creixement per a Espanya, del 2,4% a un 2,8% el 2018, responen a un «menor impacte» de l'esperat per la crisi política de Catalunya i una «millora general» a la zona euro que han impulsat les exportacions, va explicar el Fons Monetari Internacional (FMI).

«El flux de dades d'Espanya ha estat millor d'allò esperat. Hi va haver un fort creixement a final d'any i una millora general de les condicions a la zona euro que han impulsat les exportacions», va dir Gian Maria Milesi-Ferretti, director adjunt del Departament d'Investigació de l'FMI, després de la presentació de l'informe de Perspectives Econòmiques Globals.

També, va afegir Milesi-Ferretti, s'ha vist «un menor impacte de la incertesa sobre Catalunya en les dades agregades, que allò que vam pronosticar, així és també una raó modesta per a la millora de les previsions».

Les crisis polítiques «són elements molt difícils de jutjar, l'impacte en les dades agregats mostra que (el de la de Catalunya) ha estat relativament modest en el creixement, que és una bona notícia», va remarcar.

En la seva anterior reunió, fa sis mesos, el Fons havia advertit sobre els possibles efectes negatius que la prolongada incertesa política a Catalunya, després de la il·legal declaració d'independència del govern d'aquesta comunitat autònoma a l'octubre, pogués afectar la confiança empresarial i va xifrar l'impacte sobre el creixement a Espanya en una dècima menys.

D'una altra banda, Milesi-Ferretti va remarcar que «les exportacions espanyoles s'estan comportant molt bé i el creixement general ha sorprès positivament; són molt bones notícies perquè Espanya encara té una elevada taxa de desocupació i necessita totes les sorpreses positives que pugui», va afegir.

«Espanya ho està fent més bé que altres economies de la zona euro perquè va ser tan severament afectada per la crisi i la desocupació es va disparar per damunt del 20%, així que té més espai per recuperar la completa utilització de recursos que un país que té una desocupació més baix», va apuntar.

Això no obstant, va matisar que «l'efecte rebot s'ha vist ajudat per les reformes aplicades, especialment al mercat laboral i les exportacions, que són molt importants per a Espanya».