a devesa com a sistema ramader on conviuen en equilibri inestable espècies arbòries, arbustives, pastures i terres de labor per tal de satisfer les necessitats alimentàries del bestiar que sustenta, ha estat maltractada per les polítiques públiques ja que no està considerada d'acord a les seves especificitats i característiques pròpies, quedant per tant desprotegida.

Una de les conseqüències de la inexistència administrativa de la devesa ha estat la dificultat del seu enquadrament en les polítiques agràries comunitàries (PAC) que l'ha portat a ser considerada com una agregació de categories (terres arables per una banda i pastures permanents per l'altra). D'aquesta manera, per al càlcul de la superfície elegible a efectes dels drets de pagament es sumaven les diferents categories, descomptant d'aquest càlcul els arbres (generalment alzines i sureres) i el matoll sota l'argument que es tractava de superfície forestal i per tant quedava exclosa de la PAC, ja que aquesta només comprèn les superfícies agràries.

L'ajust podia arribar en molts casos a ser d'extraordinària importància i desproveir de l'ajuda comunitària a la major part de la superfície de la Devesa, mitjançant la fórmula incoherent de com més arbres, menys superfície amb dret a ajut, el que s'anomena Coeficient d'Admissibilitat de Pastures (CAP). Conseqüència de tot això ha estat la no existència de la categoria de devesa per al càlcul dels drets de pagament bàsic, existint tres categories com són terres arables, pastures permanents i cultius permanents. D'aquestes categories els cultius permanents, com ara ametllers, oliveres i altres cultius, en funció de la regió en la qual s'ubiquen i dels drets que tinguessin en el període de referència, tenen assignada una subvenció per complementar la renda, podent arribar a xifres significatives; per exemple el cultiu del cotó per a la campanya 2017 es prima amb un import de 995,63 ? per hectàrea, mentre que en el cas de la remolatxa la subvenció per a la mateixa campanya és de 499,92 ?/ha. El sector de l'olivar percep una quantia d'entre 300 ? i 700 ? per hectàrea en funció de les regions i els drets adquirits pel seu titular. Molt diferent és el càlcul de les ajudes que reben les deveses, ja que al no tenir categoria pròpia, es calcula com a suma de les categories a les quals aquesta pertany, sent terres arables i pastures permanents dels que s'exclouen les superfícies arbòries i el matoll, per aplicació del coeficient d'admissibilitat de pastures anteriorment esmentat. Com que la major part de les deveses són pastures permanents l'ajuda que reben oscil·la entre 60 ? i 80 ? per hectàrea, descomptant tota la superfície ocupada per arbres o arbustos per no ser considerat terreny agrari sinó forestal. De manera que les finques de devesa perceben un import mitjà d'entre 40-50 ?/ha.

Aquesta escassa ajuda que reben les deveses espanyoles i la seva reducció per aplicació del CAP, ha complicat una situació ja de per si molt difícil, ja que els costos anuals als quals ha de fer front el propietari de devesa són realment importants i estan relacionats amb el manteniment: tancats, podes, arranjament de camins, punts d'aigua i desmunts, entre altres, sent despeses comuns a la majoria de les propietats, la qual cosa suposa una important inversió.

Una de les conseqüències més clares si examinem la tendència de la propietat a mig termini s'observa com només poden mantenir les seves deveses en òptimes condicions els que realment no viuen de manera directa d'elles i per tant poden destinar els ingressos procedents de la PAC al seu manteniment, atès que el valor de les produccions obtingudes és mínim i en ocasions insuficient per pagar la mà d'obra i les entrades necessaris. Davant d'aquesta situació que condemnava progressivament a la devesa a desaparèixer com a mitjà de vida i de tradició de múltiples oficis, es planteja amb l'immens treball de la Federació Espanyola de la devesa, la Federació d'Associacions Forestals de Castella i Lleó, l'Associació de Gestors de Deveses d'Extremadura, la Plataforma per la Ramaderia Extensiva i el Pastoralisme així com per diferents entitats i organitzacions del sector agroramader i forestal dos assumptes molt importants, i de destacat interès:

Aconseguir l'eliminació del CAP per la devesa que descomptava la projecció de la copa de l'arbre sobre el sòl i el matoll arbustiu. A la Devesa, la millor herba creix sota l'arbre i a més tant els Quercus com moltes plantes arbustives són comestibles per al bestiar (gla i ramó és un fruit) i així està demostrat en un rigorós treball realitzat des de la Plataforma per la Ramaderia Extensiva i el Pastoralisme, que ha estat remès al Ministeri d'Agricultura (MAPAMA).

Aconseguir que la devesa com a sistema d'alt valor natural, amb una superfície molt concreta i determinada, tingui la consideració de categoria pròpia dins de la normativa comunitària i en base a la seva importància econòmica, social, cultural i mediambiental se li reconegui un ajut equivalent al dèficit estructural calculat.

El Reglament Òmnibus establia un termini límit fins el 31 de març de 2018 per que els estats membres comunicaren a la Comissió qualsevol decisió sobre aquesta qüestió, donant-los la llibertat de decidir sobre la mateixa. El MAPAMA té actualment l'oportunitat de donar suport fermament a l'ecosistema de la Devesa, reclamant les hectàrees injustament restades per un CAP incorrecte, reconegut com injust i que s'ha de corregir per a l'aplicació de la PAC en els següents anys.