La riquesa financera neta de les famílies espanyoles es va situar en 1,373 bilions d'euros al quart trimestre de l'any 2017, una xifra que suposa un augment del 3,8% respecte al mateix període de 2016 i un 3% més en comparació amb l'anterior trimestre, fet pel qual ja equival al 118% del PIB, 0,3 punts percentuals inferior a la de finals de 2016 però 2,2 punts superior a la del trimestre anterior, segons els Comptes Financers publicats pel Banc d'Espanya a inicis de setmana.
D'aquesta manera, la riquesa de les llars es manté per sobre dels nivells previs a la crisi econòmica, ja que al primer semestre del 2007, just abans del començament de la recessió, fregava el bilió d'euros. Això posa de manifest que les famílies han aprofitat els anys de crisi per reduir el seu deute i elevar la seva riquesa.
Els actius financers totals de les famílies, abans de descomptar el deute que acumulen, van arribar als 2,148 bilions d'euros entre octubre i desembre de l'any passat, un 2,4% més que fa un any i un 1,8% superior que al tercer trimestre.
El Banc d'Espanya va assegurar que aquest increment va ser el resultat d'una adquisició neta d'actius financers de 30.000 milions d'euros durant els últims quatre trimestres i d'unes revaloritzacions de 20.000 milions, com a conseqüència fonamentalment de l'increment del preu dels actius de renda variable.
En relació amb el PIB, els actius financers totals de les llars i institucions sense fins de lucre al servei de les llars (Isflsh) van representar un 184,6% al tercer trimestre del 2017, el que significa 3 punts percentuals menys que un any abans. Mentrestant, els passius es van situar en 774.508 milions d'euros, una xifra que suposa una caiguda interanual del 0,1%.
Per la seva banda, el deute brut de les societats no financeres i de les llars i Isflsh va arribar fins a l'1,84 bilions d'euros al final del quart trimestre de 2017, equivalent a un 158,1% del PIB i 8,6 punts percentuals per sota de la ràtio registrada el mateix trimestre de l'any anterior.
Per sectors institucionals, el deute no consolidat va representar en el mateix període un 96,8% del PIB en les societats no financeres (si s'excloguessin els préstecs interempresarials, la ràtio seria un 78,5%) i, un 61,3% a les llars i Isflsh.
Per components, el gruix dels actius financers de les llars es trobava al final del quart trimestre de l'any 2017 en efectiu i dipòsits (40% del total), seguit de participacions en el capital (26%), assegurances i fons de pensions (16 %) i participacions en fons d'inversió (15%).
Les participacions en fons d'inversió van ser el component que més va incrementar el seu pes en els actius financers de les llars (amb un augment de 1,3 punts percentuals) en aquest últim any, mentre que el pes que va tenir l'efectiu i dipòsits va ser el que més va caure (1 punt percentual menys).
Fins al quart trimestre de 2017 i en termes acumulats de quatre trimestres, les operacions financeres netes dels sectors residents van presentar un superàvit de 23.000 milions d'euros, xifra equivalent al 2% del PIB, davant del 2,1% registrat en el conjunt de 2016.
Societats no financeres
Per sectors institucionals, les societats no financeres i el sector de llars i Isflsh van obtenir uns saldos positius del 2,2% i del 0,5% del PIB, respectivament. Les institucions financeres van mostrar un superàvit del 2,4% del PIB, mentre que el sector de les administracions públiques va registrar un dèficit del 3,2% del PIB en el mateix període.
