L'excés d'oferta, la necessària cerca de rendibilitat i la imparable expansió dels mitjans tecnològics estan provocant un creixent i inexorable tancament d'oficines bancàries. Els municipis menys poblats i, per tant, amb menys clientela estan sent les víctimes més recurrents. Girona ha estat la tercera província on les entitats bancàries han tancat més oficines durant l'última dècada. A les comarques gironines, la crisi ha reduït un 49% el nombre d'establiments i ha deixat 63.000 ciutadans de 128 municipis sense cap oficina. Només Barcelona amb un 54% i Castelló amb un 52% tenen més localitats sense assistència financera.

Un informe del professor de la Universitat de València Joaquín Maudos, que actualitzat les dades per al periode des de 2008 al 2016, la xarxa d'oficines de les entitats de dipòsit a Espanya ha caigut un 32%, corregint-se d'aquesta forma gran part del desequilibri acumulat en anys anteriors.

Segons aquest estudi, el 2015, en el 58% dels municipis gironins, en els quals vivia un 8,5% de la població, no hi ha cap oficina bancària. En concret, hi ha 63.000 habitants sense accés a una sucursal bancària en el seu municipi de residència.

Són municipis molt petits, ja que encara que representen gairebé dos terços del total, en aquestes poblacions només viu un reduït percentatge de la població gironina. Segons l'estudi, hi ha un 8,5% de la població gironina que no té accés pròxim a una sucursal. En el període de 2008 a 2016, són un 4,1% més de municipis i un 19,5% més de persones en exclusió financera.

Si es fan els números en l'àmbit de comunitat autònoma i no tenim en compte les variacions de la població que han tingut lloc de 2008 a 2016, només a Múrcia i Castella-la Manxa s'ha reduït el percentatge de gent que no tenia accés a una oficina bancària en el seu municipi de residència.

En la resta, l'augment més gran de gent en exclusió financera correspon a Catalunya (67.235 habitants), seguit a certa distància per la Comunitat Valenciana (34.689 habitants). En termes percentuals, però, és Extremadura, amb un 64% més de ciutadans sense sucursal.

De fet, després d'un cert període de calma, tot apunta al fet que s'ha tornat a accelerar durant els últims mesos el tancament d'oficines, d'acord amb les últimes dades recopilades pel Banc d'Espanya. Així, en el cas de la província de Girona, entre juny de 2016 i juny de 2017 van desaparèixer del mapa fins a 47 sucursals, la qual cosa suposava molt més del triple que en els dotze mesos immediatament anteriors -quan les entitats van clausurar 14 oficines- o entre 2014 i 2015, quan van ser 13. De fet, va ser en els anys més durs de la reordenació bancària quan va haver-hi un gruix important de tancaments -el 2012, quan va haver-hi 86 clausures, o 2011, quan en van ser 79.

Cal dir que les 440 oficines que quedaven operatives a la demarcació gironina a la fi del juny passat són un 41% menys de les que va arribar a haver-hi en funcionament a la província l'any 2007, quan l'economia i la xarxa de sucursals financeres van assolir el seu màxim, i també suposen la xifra més baixa des de l'any 1978, d'acord amb la sèrie històrica que ofereix el supervisor.

En qualsevol cas, Girona no suposa un cas aïllat en el conjunt estatal. Al contrari, l'acceleració de les retallades també es percep a escala nacional, on en els últims dotze mesos les entitats s'han desfet de 2.228 sucursals davant de les 1.390 del període anterior.