Uns 640.000 catalans no disposen de diners suficients per escalfar casa seva a l'hivern, segons el quart informe sobre aquest tema que presenta l'Associació de Ciències Ambientals (ACA). El mateix dictamen assenyala que més d'un milió de llars de Catalunya paguen més del doble de la mitjana en energia.
Malgrat disposar d'un decret aprovat el 2015 a Catalunya sobre aquest aspecte, aquest estudi mostra que en els quatre anys que van de 2012 fins a 2016 gairebé les llars catalanes incapaces de mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada en els mesos freds s'han incrementat gairebé un terç. El 2016, segons el IV Estudi de Pobresa Energètica de l'ACA, per a un de cada deu habitants de Catalunya -640.000 persones- era un luxe escalfar l'habitatge al més pic de l'hivern.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) fixa la temperatura de confort a la llar entre els 18° i els 21°C. El 2012, escalfar l'habitatge fins a arribar a aquest llindar estava fora de l'abast del 6,4% de la població de la comunitat autònoma, 450.000 persones. El 2016 afectava el 9%.
Un altre indicador de pobresa energètica a tenir en compte és el percentatge de població que en l'últim any, a causa de les seves dificultats econòmiques, ha deixat de disposar d'alguna de les seves fonts habituals d'energia. Aquesta desconnexió inclou tant talls de subministrament forçats, entesos com a resultat d'impagament de factures, com el cessament d'ús voluntari.
És a dir, per exemple, quan una llar vulnerable dona de baixa el seu contracte del gas natural o deixa de comprar bombones de butà. En aquesta situació es troba el 2% de la població espanyola, almenys 900.000 persones. A Catalunya, l'índex de desconnexió és un punt inferior, en afectar només l'1% del cens, unes 100.000 persones.
A més, en llars on viuen 580.000 catalans (el 8% del cens) s'han retardat en el pagament de rebuts de l'habitatge (aigua, gas, calefacció, electricitat, comunitat de veïns...). Aquest indicador està un punt per sobre de la mitjana estatal i, a més, s'ha multiplicat per dos en els últims 4 anys.
El 2016, el 15% de la població resident a Espanya (6,8 milions de persones) estaria patint temperatures inadequades a l'habitatge o retard en el pagament de rebuts, o tots dos. D'aquestes, destaquen els 2,8 milions de persones que van declarar tenir dos o més retards en el pagament de rebuts en els últims 12 mesos (el 6% de la població).
L'any 2016 també ha estat el primer en el qual s'han avaluat quantes de les llars que es van declarar incapaces de mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada es van veure obligades a deixar de disposar d'alguna de les seves fonts habituals d'energia. Així, el 2% de la població espanyola, prop de 900.000 persones, va patir el 2016 algun tipus de desconnexió de subministrament energètic en la seva llar. Es tractaria, per tant, d'un sector de població amb un alt nivell de vulnerabilitat.
La paradoxa
Les quatre comunitats amb major grau d'afecció el 2016 segons els indicadors recopilats són, en aquest ordre, Castella - La Manxa, Andalusia, Múrcia i la Comunitat Valenciana. Com assenyala l'informe, «totes aquestes són regions amb climes més càlids que la mitjana del país, al contrari de les quatre regions millor situades en el rànquing (País Basc, Castella i Lleó, Aragó i Madrid)».
L'estudi assenyala possibles explicacions a aquesta aparent paradoxa: «els factors no climàtics (com el nivell d'ingressos o el sistema de protecció social) són més determinants a l'hora d'explicar els resultats autonòmics».
Una altra hipòetsi indica que «la influència que exerceixen els factors climàtics és la contrària que s'esperaria, fent per exemple que les pràctiques constructives i la qualitat de l'edificació (millors nivells d'aïllament, sistemes de calefacció preinstal·lats, etc.) siguin millors a les zones més fredes del país, precisament perquè existeix una major necessitat que els habitatges estiguin preparats per a l'hivern».
