La Comissió Europea va presentar ahir la proposta de pressupostos per al període 2021-2027, que assolirà els 1,2 bilions d'euros, el que equival a un 1,1% del PIB europeu. Es tracta dels primers comptes sense el Regne Unit, arran del Brexit, i incorporen una novetat: Brussel·les es reserva el dret de retallar o suspendre els fons europeus als països que vulnerin l'estat de dret.

«La Unió Europea podrà suspendre, reduir o restringir l'accés al finançament de la UE de manera proporcional a la naturalesa, la gravetat i l'abast de les deficiències», diu la proposta de la CE, que indica que es podrà invocar la normal si es constata una «deficiència generalitzada a l'estat de dret d'un estat membre».

El pressupost europeu que proposa la Comissió Europea és de 1.279,4 bilions d'euros, amb una despesa de 187.000 milions en el mercat únic, la innovació i el mercat digital, de 442.000 milions en cohesió i valors, de 378.000 milions en recursos naturals i medi ambient, de 34.900 milions per immigració i gestió fronterera, 27.500 milions per seguretat i defensa, 123.000 milions per política de veïnatge i 85.300 milions en administració pública europea.

La proposta de pressupostos inclou una retallada del 5% en la Política Agrícola Comuna, un dels baluards dels comptes europeus, i d'un 7% en els fons regionals. Aquestes dues partides representaven, fins ara, prop del 70% de la despesa europea.

«El nou pressupost ens dona l'oportunitat de donar formar al futur d'una nova i ambiciosa Unió de 27, units entre nosaltres en solidaritat», va dir el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Segons el mateix Juncker, el pressupost és un «pla pragmàtic» per fer «més amb menys», una referència a la pèrdua dels 14.000 milions d'euros que es calcula que es deixaran d'ingressar per culpa del Brexit.

Juncker també va dir que el nou mecanisme de control de l'estat de dret, que vincula alguns pagaments a les bones pràctiques dels països, «implica actuar de manera responsable amb els diners dels contribuents». La Comissió Europea envia així un toc d'alerta a estats com Polònia o Hongria, que ja estan en el seu punt de mira per les reformes judicials que han promogut i per la interferència política als tribunals. De fet, el desembre passat la CE ja va començar el procediment per aplicar a Polònia l'article 7 dels tractats, que entre d'altres mesures pot implicar la suspensió del poder de vot d'un estat membre.

Reaccions

El Parlament Europeu havia demanat a la Comissió uns pressupostos que representessin un 1,3% del PIB de la UE, un percentatge que no s'assoleix amb la proposta actual de Brussel·les. Alguns grups, com els Verds, s'han mostrat decebuts per aquest fet, i fins i tot el president, Antonio Tajani,va indicar que hagués volgut alguna «dècima més» en els comptes.

Tot i això, el grup del partit popular europeu va dir que els pressupostos presentats per Juncker són «un bon punt de partida».

L'eurodiputat d'ICV Ernest Urtasun va lamentar que els comptes donin «prioritat» de despesa a partides com les de «seguretat, defensa i protecció de les fronteres», mentre que no són tan ambiciosos en «medi ambient, cohesió i política de veïnatge i solidaritat». «Aquest pressupost és una nova oportunitat perduda», va dir l'eurodiputat català.