El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va ser molt explícit durant la presentació de resultats trimestrals a València: La seva «recomanació a un amic o un familiar» és que contractin hipoteques a termini fix. Amb els tipus d'interès per terra i l'euríbor, la principal referència hipotecària, en negatiu, als bancs no els resulta rendible en aquests moments un crèdit a interès variable. Les dades són incontestables: una hipoteca sota aquesta última fórmula pot costar -en els seus trams menys onerosos- l'euríbor més un diferencial d'un punt o entre l'1% i l'1,5% TAE (Taxa Anual Efectiva). En un crèdit a interès fix, el tipus es mou, per la part baixa, entre el 2,15% i el 2,90%, encara que el TAE en aquest últim cas puja al 3,33%.
Els bancs fa temps que anuncien una imminent pujada de tipus que es resisteix a arribar. El nou auguri la situa el 2019. Heus aquí un dels arguments de Gortázar per aconsellar el més car, el tipus fix, i per anunciar que la seva entitat no entrarà en la guerra de preus que ja ha començat entre unes entitats financeres amb excés de liquiditat i necessitades de prestar diners. El conseller delegat de CaixaBank va dir que aquest tipus d'interès té el gran avantatge de cobrir el client davant les inevitables pujades de tipus, especialment si la seva capacitat de generar més ingressos és molt ajustada o nul·la. També suposa un fre a un excessiu endeutament derivat de les quotes més baixes que impliquen els interessos variables.
És això així? Els experts consultats coincideixen que la conveniència d'un o altre tipus d'interès depèn del que succeeixi amb el preu oficial dels diners que marca el Banc Central Europeu (BCE). És una aposta, com expressa el director adjunt de l'Institut Valencià de Recerques Econòmiques (Ivie), Joaquín Maudos. «Si tens un tipus fix, t'oblides del risc; ja saps el que pagaràs tota la vida» del préstec i «et cobreixes davant una pujada de tipus». Ara bé, si el BCE no eleva el preu dels diners -encara que Gortázar va pronosticar que sí que ho farà i, previsiblement, «molt», en un període de 30 anys-, guanyen el banc i el que tingués la hipoteca referenciada a l'euríbor. Perd el del crèdit a tipus fix.
És una conclusió amb la qual coincideix l'advocat de la Unió de Consumidors valencians, Francisco Rodríguez. No obstant això, el cas és que «hi ha consens entre els economistes que la inflació serà baixa per un llarg temps i, en conseqüència, els tipus variables també seran reduïts», tal com afirma Joaquín Maudos, també catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València.
Previsió
La previsió és que el BCE comenci ben aviat a retirar els estímuls monetaris i apugi els tipus l'any que ve, però en realitat és un pronòstic. Convé no oblidar el cas japonès, que va camí de tres dècades amb els tipus rondant el zero per cent. Com explica Maudos, al país asiàtic, tercera economia del món, hi havia un problema de creixement. Si l'«eurozona creix poc, els tipus seran baixos, per animar el consum de les famílies».
El director adjunt de l'Ivie el que sí que considera és que l'actual «és un bon moment per negociar un tipus fix baix», donat l'excés de liquiditat als bancs i la guerra entre ells per captar clients hipotecaris. Francisco Rodríguez, no obstant això, matisa que l'usuari «del carrer té molt escàs marge per negociar amb la seva entitat financera; l'única cosa que pot fer és canviar de banc». L'assessor jurídic de l'organització de consumidors creu que la guerra creditícia «beneficia els clients, que poden aprofitar-la per canviar d'entitat si la seva no els ofereix un crèdit en condicions favorables».
