Les compres d'habitatges per part dels estrangers han baixat un 18% entre els primers trimestre de 2017 i el primer d'aquest 2018 a la provincia de Girona. El percentatge de persones amb residencia fora de l'estat que compren casa la província cau al nivell més baix des de 2014, en passar de més del 33% del total de transaccions a només el 27%.

A Girona el primer trimestre es van fer 2.777 operacions de compravenda de pisos que sumen 10.479 habitatges en l'últim any. Aquestes xifres suposen un augment del 18,62% més en taxa trimestral i del 12,15% en taxa anual. Mlagrat que són xifres d'incrment positiu, la major part d'aquest apujada ve donada per la reactivació de la compra del mercat interior.

Gairebé un 12% dels habitatges venuts a Catalunya en el primer trimestre d'aquest any els van comprar estrangers, segons les dades facilitades pel Col·legi de Registradors d'Espanya.

Entre gener i març, el preu de l'habitatge va pujar un 9,4% en termes interanuals, mentre que la compravenda d'immobles va augmentar un 13,4% respecte al mateix període del 2017, d'acord amb la mateixa font.

Des del punt de vista territorial s'han generalitzat els increments, amb taxes positives en la majoria de les comunitats autònomes i fins i tot pujades de dos dígits en 13 d'elles, de les que destaquen País Basc (36,27%), Múrcia (31,88%) i Navarra (21,43%).

En termes absoluts, el major nombre d'operacions de compravenda registrades en el primer trimestre de l'any han correspost a Andalusia (24.208), Catalunya (20.756), Comunitat Valenciana (19.876) i Madrid (18.855).

Les autonomies amb més activitat respecte al nombre d'habitants en el primer trimestre de l'any han estat la Comunitat Valenciana (4,03), Balears (3,67) i Cantàbria (2,96).

Per províncies, ha repuntat la compra d'habitatges en 45 per comparació al trimestre anterior.

On més pisos compren els estrangers és a Balears, amb el 31,72% del total, i Canàries, amb el 29,62%, seguides de la Comunitat Valenciana (26,47%), Múrcia (17,5%), Andalusia (13,97%) i Catalunya (11,64%). A Girona,

Balears i Canàries són les comunitats amb més atractiu relatiu de la demanda estrangera dels últims anys. En el primer cas, el pes de les compres realitzades per estrangers ha baixat quatre punts respecte a l'últim trimestre del 2017, mentre que en l'altre arxipèlag es manté estable.

Per darrere se situen la Comunitat Valenciana, Múrcia, Andalusia i Catalunya.

No obstant això, en àmbit provincial els majors percentatges de compra d'habitatge per estrangers correspon a Alacant (41,05%) i Tenerife (40,78%). També es troben molt per sobre de la mitjana nacional Balears (31,72%), Màlaga (30,57%) i Girona (26,94%).

Hi ha un segon grup especialment actiu en la mesura en què pràcticament una de cada cinc compres d'habitatge corresponen a estrangers, com Las Palmas (19,78%), Almeria (19,16%), Melilla (17,65%) i Múrcia (17,50%).

En un tercer grup, amb pesos per damunt del 10%, es troben Tarragona (14,54%), Castelló (13,47%) i Àvila (10,82%), mentre que la resta de províncies es col·loca ja per sota, amb resultats molt heterogenis, fins al punt que n'hi ha vuit fins i tot que presenten resultats per sota de l'1%: la Corunya, Albacete, Badajoz, Còrdova, Lugo, Ourense, Salamanca i Pontevedra.

A més, el Col·legi de Registradors ofereix dades dels nivells d'endeutament hipotecari, que en termes absoluts encapçalen Madrid (187.248 euros), Balears (160.067 euros), Catalunya (142.345 euros) i País Basc (137.205 euros).

Per contra, els menors imports mitjans s'han assolit a Extremadura (74.495 euros), Múrcia (78.916 euros) i La Rioja (86.008 euros). En termes relatius, els més grans increments d'endeutament s'han produït a Astúries (5,3%), Cantàbria (4,21%) i Aragó (3,77%).